En aquesta nova temporada del canal de televisió local Betevé, el programa d’actualitat que s’emet cada tarda de dilluns a divendres incorpora la col·laboració, de caire setmanal, de Verificat.
Durant la tercera participació dels presumptes “verificadors de fets”, dilluns passat, la codirectora de Verificat abordava fins a quin punt són certes les afirmacions que apunten a una relació entre immigració i delinqüència o, per contra, mereixen ser etiquetades de “desinformació”.
Com podia preveure’s, Alba Tobella s’esforçà a descartar qualsevol vincle entre ambdós fenòmens. Tanmateix, la correlació és tan clamorosa que fins i tot quedà confirmada per les mateixes dades amb què la convidada pretenia negar-la.
És el cas dels gràfics elaborats per Verificat i que foren projectats en pantalla en el transcurs de l’exposició de Tobella. En un d’ells, s’hi representaven les dades de l’Institut Nacional d’Estadística (INE) sobre condemnes anuals segons grup de població.
Al diagrama s’indica que el 61,47% del total de condemnes dictades l’any 2022 al conjunt de l’Estat foren contra acusats amb nacionalitat espanyola. El 38,53% restant, contra enjudiciats estrangers.
En efecte, en nombres absoluts els individus amb nacionalitat espanyola acaparen la majoria de sentències condemnatòries. No obstant això, el gràfic evita referir-se al fet que aquell mateix any els estrangers suposaren solament l’11,67% de la població total a l’estat espanyol, d’acord amb les dades del mateix organisme.
Aplicant-ne una senzilla operació de ponderació segons el pes demogràfic de cadascun dels col·lectius, el resultat determina que la xifra de condemnes contra estrangers és, en termes relatius, gairebé cinc vegades superior a les dictades contra persones amb nacionalitat espanyola.
Es tracta d’una informació cabdal a l’hora d’analitzar adequadament la qüestió plantejada i que Tobella va amagar de manera deliberada a l’audiència de la televisió pública de Barcelona.
En els escassos 13 minuts que va durar la intervenció de Verificat, es mostrà un segon gràfic que el mitjà de comunicació acostuma a utilitzar per a rebatre tot aquell que insinuï possibles vincles entre immigració i inseguretat.
En aquesta ocasió, es compara l’evolució de la proporció d’estrangers present a Catalunya entre els anys 2000-2022 amb les variacions en la taxa de criminalitat a casa nostra durant el mateix període.
Paradoxalment, el gràfic no només no reforça la tesi de Verificat, segons la qual no existeix cap mena de relació entre immigració i delinqüència, sinó que la contradiu de totes totes.
De fet, n’hi ha prou amb una simple ullada per a adonar-se que, excepte els anys corresponents a la pandèmia, ambdós fenòmens han seguit tendències gairebé paral·leles en les darreres dues dècades.
Per acabar, l’autoproclamada “verificadora de fets” matisava la taxa de detencions policials de l’any 2022 a Catalunya, que entre els estrangers fou de 40 per cada 1000 individus i de 8 per cada 1000 entre aquells que disposen de nacionalitat espanyola.
Tobella explica que, en relació amb aquesta ràtio, “menys de la meitat” de detencions acabaren en condemna en el cas dels estrangers, mentre que en el cas de les persones amb nacionalitat espanyola més de la meitat” van concloure amb una declaració judicial de culpabilitat.
Amb aquesta fórmula, de calculada ambigüitat, Tobella s’estalviaria d’oferir-ne xifres precises als espectadors de Betevé. No és una omissió innocent, ans al contrari. Proporcionar una major concreció hauria resultat desfavorable per al relat de Verificat.
En realitat, si només tenim en compte els casos de detenció que deriven en sentència condemnatòria, la taxa entre estrangers se situa en 14 per cada 1000 individus i, entre ciutadans amb nacionalitat espanyola, en 5 per cada 1000.
Novament, Verificat oculta dades de rellevància que, en aquest cas, constaten que la freqüència de sentències condemnatòries entre els immigrants residents al país triplica la relativa als ciutadans que ostenten la nacionalitat espanyola.
Per publicar un comentari heu de iniciar sessió.