Durant el tram de ràdio més escoltat a Catalunya, de 8 a 9 del matí a RAC1, Jordi Basté ha proferit aquest dimecres tota mena d’insults i desqualificacions contra Donald Trump, que acabava de certificar la seva victòria a les urnes.
Els exabruptes desesperats expressats pel presentador revelen que l’onada de vots republicans d’aquesta matinada no només ha escombrat Kamala Harris, la ideologia woke i les elits de les costes dels Estats Units, sinó que també ha evidenciat l’estrepitós fracàs del periodisme nostrat.
Els principals mitjans de comunicació de Catalunya van optar prendre partit en la cobertura de la campanya electoral nord-americana, renunciant a informar la ciutadania amb el rigor i l’objectivitat necessaris.
Per contra, s’abonaren a la demonització de Trump, exageraren les virtuts de la candidata demòcrata i, finalment, oferiren pronòstics esbiaixats perquè la cursa electoral sembles disputada.
Confonent fets amb desitjos i inhibint-se de tot compromís amb la veritat, els altaveus mediàtics catalans amagaren que setmanes abans de la jornada electoral la campanya de Harris ja feia aigües per tot arreu, entre d’altres, per demostrar un pèssim rendiment a l’hora de sotmetre’s a una entrevista.
Se centraren, en canvi, en advertir que Trump incendiaria el món, com si les guerres d’Ucraïna i Gaza no haguessin començat durant el mandat de Biden, i en comparar-lo -literalment- amb Hitler, com si les propostes d’abaixar imposts, reduir el pes de l’estat i blindar la llibertat d’expressió fossin pròpies del nacionalsocialisme o de qualsevol altre projecte totalitari.
El més escandalós fou fer creure l’audiència fins al final, inclòs un cop començat l’escrutini, que Harris tenia possibilitats. Amb infinitament menys mitjans i recursos, des d’aquí ja vàrem pronosticar el passat cap de setmana que les xifres demoscòpiques preveien de manera objectiva una victòria inapel·lable de Trump.
Amb tot, Donald Trump ha deixat en evidència la premsa catalana, que, tota sola, decidí abandonar la seva funció informativa per a lligar la seva credibilitat a les aspiracions presidencials de la demòcrata, vençuda finalment sense pal·liatius.
Sigui per negligència o activisme, el cert és que el periodisme de casa nostra desdibuixa la realitat quan es tracta d’abordar afers internacionals, especialment quan tenen a veure amb els Estats Units. Un biaix que no es limita a la totalitat de tertulians i articulistes d’opinió, sinó que impregna qualsevol crònica o peça pretesament informativa.
Un cop consumat el triomf de Trump, les redaccions de Catalunya, encara estabornides, s’han afanyat explicar la derrota de Harris en termes de masclisme i patriarcat i a acusar de no saber votar el poble nord-americà, que ens porta més de 200 anys d’avantatge en això de la democràcia.
Obviaven d’aquesta manera que els ciutadans han castigat per folgada majoria les polítiques econòmiques dels darrers quatre anys o el fet que durant aquest període de temps han entrat il·legalment al país més immigrants que een els dotze anys anteriors.
Enfront de les elits costaneres de Nova York, Hollywood i Silicon Valley, aquesta matinada els treballadors, exclosos de l’agenda demòcrata, i les classes mitjanes, empobrides per la gestió de Biden/Harris, li han recordat a la premsa catalana que són ells els que governen els Estats Units.
