En una entrevista publicada a Le Monde i Le Figaro, el cap del servei d’intel·ligència de la policia nacional francesa, Bertrand Chamouland, ha llançat una preocupant advertència sobre el grau de penetració de moviments islamistes a França. Juntament amb el fenomen del tràfic de drogues, Chamouland qualifica aquesta amenaça com el principal repte a què s’enfronten en aquests moments la cohesió nacional i els valors de la República.
El responsable d’intel·ligència ofereix dades inquietants per a il·lustrar la magnitud del desafiament: els membres dels Germans Musulmans a França s’han duplicat en només cinc anys, passant dels 55.000 de l’any 2019 als 100.000 de l’actualitat. Si bé es tracta d’una organització islamista radical d’arrel sunnita i que té com a objectiu l’establiment d’un califat global regit per la Xaria, els Germans Musulmans, a diferència del gihadisme, basen la seva estratègia en la penetració subtil en totes les capes de la societat.
Chamouland considera procés d’infiltració islamista dins el conjunt d’àmbits de la vida quotidiana representa una amenaça estratègica per a França: “Estem veient la seva presència en sectors com l’esport, la salut i l’educació”. Unes àrees que titlla de crucials a l’hora de constituir influència i promoure’n les idees extremistes. Aquesta aposta pels mètodes “entristes”, que eviten l’ús de la violència directa per a l’assoliment d’objectius polítics, permet moviments com el dels Germans Musulmans guanyar legitimitat al si de la societat francesa, mentre hi sembren la seva ideologia radical.
En paral·lel, quan les autoritats franceses duen a terme operacions per a contrarestar aquesta creixent infiltració es veuen abocades a fer front a acusacions d’islamofòbia. Davant mesures com el tancament de mesquites, l’expulsió d’imams radicals o la congelació d’actius, els Germans Musulmans activen el relat de la islamofòbia per tal de deslegitimar les accions del govern. “Aquesta narrativa victimista és una tàctica deliberada”, assegura Chamouland.
Presentant-se com a víctimes d’una suposada “islamofòbia”, generen complicitats amb amplis sectors de l’esquerra francesa, amb qui s’associen per a guanyar terreny polític i social. Una tècnica que els atorga una aparença de moderació, mentre avancen des d’un segon pla en el seu projecte fanàtic i contrari als valors republicans.
Chamouland destaca l’elevada complexitat de la lluita per a neutralitzar l’amenaça. Formalment, aquests moviments respecten les lleis del país i, alhora, difonen idees que contravenen els fonaments democràtics, com ara la igualtat de gènere: “Són persones molt hospitalàries que compleixen les normes legals, però les seves ensenyances són incompatibles amb la República”.
Malgrat admetre que el risc d’atemptats terroristes continua sent alta, subratlla la necessitat de mantenir un enfocament integral i de reforçar la vigilància sobre aquesta mena d’estructures, que cerquen desestabilitzar la nació erosionant des de dins els valors fonamentals de la societat francesa a través de “l’entrisme i un discurs molt suau”.
