En el context europeu i occidental, la democràcia i els drets humans ostenten la condició de valors inqüestionables. En paral·lel, segons el neerlandès Ruud Koopmans, reconegut sociòleg i professor a la Universitat Humboldt de Berlín, aquestes normes fonamentals es topen amb una significativa resistència als països de majoria musulmana. Al seu llibre La casa decadent de l’Islam, l’acadèmic examina les raons que subjauen la crisi que enfronta el món islàmic en termes de desenvolupament econòmic, drets humans i democràcia. Atesa aquesta fractura quant a sistemes de valors, Koopmans presenta a més a més una anàlisi crítica sobre l’impacte que suposa l’entrada massiva d’immigrants musulmans a Occident.
L’investigador subratlla el fet que renunciar a l’Islam i criticar-ne algun dels seus aspectes continua sent un delicte greu a moltes nacions musulmanes. En més d’una vintena està penalitzat abandonar la religió i, en una dotzena, aquesta decisió pot acabar pagant-se amb la vida. Conseqüències semblants tenen lloc en cas de posar en dubte públicament la religió, amb penes que inclouen la mort. Aquestes restriccions, inconcebibles en altres cultures o credos, il·lustren un nivell preocupant d’intolerància cap a la llibertat de pensament i expressió.
En el moment d’emigrar a països occidentals, moltes persones provinents de països musulmans duen amb elles valors arrelats que sovint xoquen amb el marc de drets i llibertats del lloc destí. L’obra de Koopmans destaca com aquestes tensions acaben manifestant-se en episodis de protestes violentes per la crema de l’Alcorà o atacs terroristes motivats per sàtires sobre la figura del profeta Mahoma. Així doncs, encara que s’estigui fugint de les disfuncionalitats socials i econòmics dels països d’origen, els valors religiosos continuen modelant actituds que afecten de ple la convivència a Occident.
Koopmans contraposa el desenvolupament de països amb històries similars, com és el cas de Maurici i Maldives. Mentre que Maurici, de majoria hindú, és a hores d’ara una democràcia estable, les Maldives, de majoria musulmana, es caracteritza per comptar amb un règim autoritari i exportar extremisme religiós. Aquest patró es replica si comparem l’evolució seguida per l’Índia amb la del Pakistan o Bangladesh: malgrat la proximitat ètnica, lingüística i geogràfica, els països musulmans han mostrat un menor progrés en termes democràtics i de drets humans. El cas de l’Orient Mitjà és igualment revelador. Koopmans fa referència a la neteja ètnica de jueus i cristians a nombroses àrees de la regió.
D’acord amb les tesis que defensa l’autor, el conjunt del món musulmà mostra una resistència notòria envers la influència occidental, a diferència d’altres cultures que s’han obert a drets civils i llibertats públiques, considerades elementals a casa nostra. Aquest rebuig es veu reflectit en la traducció limitada de llibres i en una educació que prioritza la religió sobre la ciència. Per al professor, aquesta hostilitat dificulta el progrés, mentre perpetua estructures socials que frenen el desenvolupament.
La principal conclusió de l’obra és que “l’Islam és incompatible amb els valors occidentals”, la mateixa afirmació formulada a Catalunya per Sílvia Orriols i per la qual el Govern de la Generalitat li imposà una sanció de 10.000 euros. En aquest sentit, el sociòleg neerlandès critica els qui trivialitzen els problemes associats amb l’Islam polític o els atribueixen exclusivament al colonialisme. Segons el seu parer, minimitzar aquests desafiaments equival a ignorar els conflictes generats pel fonamentalisme religiós i l’autoritarisme a molts països musulmans. Adverteix, al mateix temps, que el debat respecte de la islamització a Europa s’ha d’abordar sense tabús, admetent els reptes que planteja la coexistència entre l’Islam i els valors democràtics.
