Milers de nenes als Països Baixos viuen en aquests moments sota l’amenaça real de ser víctimes d’una de les pràctiques més brutals i silenciades: la mutilació genital femenina. Malgrat que aquesta forma de violència extrema està prohibida per llei des de fa més de deu anys, la realitat és esfereïdora: zero condemnes judicials i més de 4.000 nenes -d’entre 0 i 15 anys- actualment en perill, segons les xifres més recents del centre especialitzat Pharos.
S’estima que unes 41.000 dones que resideixen avui dia als Països Baixos ja han estat sotmeses a aquest procediment atroç, que en molts casos es fa en secret, amb ganivets peladors i sense cap control sanitari, sovint fora del país, durant visites a les nacions d’origen de les seves famílies. El tabú, la por i el silenci continuen ocultant a ulls de la societat una pràctica que molts encara justifiquen emparant-se en la cultura o la religió.
Tanmateix, diverses forces polítiques s’hi han referit els darrers temps des del Parlament del país i han presentat un projecte de llei sense precedents: no només volen reforçar la prohibició vigent de la mutilació genital femenina, sinó també penalitzar-ne la glorificació o incitació, encara que aquesta es camufli sota discursos religiosos o tradicionals.
“Tenim el cas d’un professor de mesquita a la Haia que afirmava en vídeos en línia que estava bé circumcidar una dona, però finalment aquest senyor va ser absolt. Això és injustificable”, denunciava Bente Becker, diputada del VVD, en unes declaracions recollides al mitjà local RTL.
El projecte presentat preveu penes de fins a dos anys de presó o fortes multes econòmiques per als que promoguin o glorifiquin aquesta forma de mutilació, incloent-hi xarxes socials, materials educatius o escoles religioses. “Fins i tot si algú diu que és bo que una dona sigui circumcidada, això hauria de ser punible”, considera Sarah Dobbe, representant de l’SP i una de les impulsores de la iniciativa.
Els diputats denuncien que encara hi ha líders comunitaris i religiosos que “sembren a la ment” de les famílies la idea que l’ablació és una pràctica legítima de la seva cultura. “De vegades, aquestes trucades s’emboliquen en una atmosfera de justificació”, alerta Becker. L’objectiu de la llei també és preventiu: tallar de soca-rel el missatge que normalitza aquesta violència.
“Això no encaixa en un país civilitzat com el nostre”. Els autors del text es pregunten com és possible que en un país com els Països Baixos, on els drets humans es consideren pilars fonamentals, continuïn passant aquests fets sense conseqüències legals. La nova llei busca tancar aquesta anomalia: “És hora d’actuar, i actuar amb fermesa”, conclouen.