El Departament de Salut i Serveis Humans dels EUA (HHS, per les sigles en anglès) ha publicat aquest dijous un extens informe en què adverteix que milers de menors han estat sotmesos a tractaments mèdics irreversibles per a la disfòria de gènere sense comptar amb una base científica sòlida.
El document, encarregat per ordre executiva al gener, qüestiona durament el model “d’afirmació de gènere” que predomina a les clíniques nord-americanes i alerta dels riscos físics i psicològics que impliquen les intervencions primerenques. Sota el títol Treatment for Pediatric Gender Dysphoria: Review of Evidence and Best Practices, es tracta de la revisió sobre la qüestió més completa realitzada al país.
Segons descriu l’informe, s’estarien aplicant bloquejadors de pubertat, hormones creuades i cirurgies sense garanties clares de benefici per al pacient i, alhora, amb possibles conseqüències, pernicioses i permanents, com ara infertilitat, problemes cardiovasculars, trastorns ossis i deteriorament cognitiu. S’assenyala igualment que aquests tractaments es basen en diagnòstics subjectius, amb absència de marcadors clínics ni criteris objectius, i que es practiquen en menors d’edat sovint vulnerables, amb comorbiditats psiquiàtriques o neurodivergències que no sempre s’aborden adequadament.
Tal com es recorda el document, diversos països europeus, com és el cas del Regne Unit, Suècia o Finlàndia, han començat a revertir el rumb restringint dràsticament els tractaments mèdics en menors. Mentrestant, als Estats Units existeix una resistència al canvi que, d’acord amb el Departament de Salut, té més a veure amb pressions ideològiques que no pas amb evidències científiques.
L’informe carrega contra les principals guies clíniques elaborades per l’Associació Professional Mundial per a la Salut Transgènere (WPATH) i la Societat d’Endocrinologia, que compten amb un alt grau de seguiment als centres de salut nord-americans. Les acusa de manca de rigor, biaix ideològic i conflictes d’interès. De fet, revela que WPATH hauria suprimit deliberadament estudis que contradeien la seva línia, així com eliminat límits d’edat per tal de facilitar intervencions mèdiques en menors.
La revisió denuncia que els processos d’avaluació han estat simplificats fins a l’extrem: entrevistes de dues hores, absència d’avaluacions psicològiques profundes i decisions mèdiques adoptades seguint en els desitjos expressats pel menor en lloc de basar-se en criteris clínics sòlids. D’aquesta manera s’estarien soscavant els principis bàsics de la medicina fonamentada en l’evidència i es col·locaria en risc una població especialment vulnerable.
Pel que fa al vessant ètic, el document afirma que el principi d’autonomia del pacient no justifica oferir tractaments que no han demostrat beneficis i adverteix que fer-ho converteix la medicina en un simple servei al consumidor. “Els metges tenen l’obligació de protegir els seus pacients, fins i tot d’intervencions que ells mateixos sol·liciten si no hi ha proves que siguin segures o eficaces”, subratlla el text.
Així mateix, rebutja la idea -sovint repetida per defensors del model afirmatiu- que aquests tractaments redueixen el risc de suïcidi. Segons l’HHS, no hi ha evidència creïble que doni suport a aquesta afirmació. De fet, la ideació suïcida acostuma a estar més relacionada amb altres trastorns psicològics que no pas amb la disfòria de gènere.
Finalment, l’informe destaca el fet que els tractaments alternatius de tipus psicoterapèutic han estat estigmatitzats i marginats, en bona part, per haver-los equiparat -injustament- amb les denominades “teràpies de conversió”. Tot i això, assenyala que no hi ha cap evidència que indiqui que la psicoteràpia causi dany en aquest context. Per aquest motiu en defensa el seu valor com a tractament de primera línia, especialment davant la manca de suport empíric que ostenten les intervencions mèdiques del model avui dia encara predominant als Estats Units.
