Des de fa pocs dies la sanitat pública britànica ha deixat de prescriure bloquejadors de pubertat per a pacients amb disfòria de gènere, a causa dels danys irreversibles que comporten.
Així, el Regne Unit segueix un camí ja recorregut prèviament per Suècia o Finlàndia, que fa mesos aparcaren aquest tractament hormonal davant els creixents dubtes que despertava en termes de seguretat i eficàcia.
Mentre augmenta el nombre de països revisen els protocols per tal d’adaptar-los a l’evidència empírica, el sistema català de salut continua basant l’atenció a persones amb ‘incongruència de gènere’ en pràctiques cada cop més desacreditades arreu d’Europa.
D’acord amb un informe elaborat per l’Ajuntament de Barcelona, fins a un 78,6% dels menors atesos per Trànsit, la unitat d’atenció a les persones trans del CatSalut, passaven a rebre bloquejadors de pubertat.
El mateix document indica que en el 87% dels pacients començava un tractament hormonal a partir de la primera visita. De fet, mai no se’l denega quan la persona ho sol·licita de mutu propi.
A banda de les teràpies hormonals, la xifra d’intervencions quirúrgiques de reassignació sexual dutes a terme pel sistema català de salut no ha deixat de créixer, passant-ne de 47 el 2019 a 83 el 2022.
Per tant, en només tres anys s’han incrementat un 77% les operacions d’aquesta tipologia, siguin vaginoplàsties, fal·loplàsties, mastectomies o glotoplàsties.
Una publicació de la CCMA del passat mes de gener posava de manifest que el servei Trànsit estava contactant proactivament per a oferir aquesta mena de cirurgies a pacients que en algun moment n’haguessin mostrat interès.
S’estaria trucant entorn de 1.700 persones per a convidar-les a passar per quiròfan, malgrat que d’ençà de 2021 existeixen dades que adverteixen de les preocupants conseqüències psiquiàtriques que comporten aquestes intervencions.
L’impacte sobre la salut mental fou analitzat en un estudi publicat a la revista oficial de l’Associació Americana d’Urologia, a partir del seguiment psiquiàtric de més d’un miler de pacients que s’havien sotmès o bé a una vaginoplàstia, o bé a una fal·loplàstia.
En relació amb la vaginoplàstia, la cirurgia ‘trans’ més practicada a Catalunya, els resultats indiquen que el risc de suïcidi s’incrementa en un 100% després de la intervenció.
Mentre que la proporció de pacients que havia protagonitzat intents d’autòlisi representava l’1,5% abans de l’operació, el percentatge s’elevà fins al 3,3% un cop realitzada.
Els investigadors també que conclouen que el risc de suïcidi en els individus que han passat per una vaginoplàstia és més del doble del corresponent a la població en general.
