L’Hospital Universitari Karolinska, a Estocolm, ha cancel·lat la pràctica de tractaments hormonals de “reassignació sexual” sobre infants i adolescents. La decisió ve precedida de la detecció de greus efectes secundaris en pacients que havien estat sotmesos a processos clínics de canvi de sexe.
Mitjans suecs han recollit els elements més destacats de l’informe de revisió respecte d’aquesta tipologia d’operacions realitzades a nens i nenes que presenten l’anomenada “disfòria de gènere”. Les conclusions obtingudes han forçat el centre a aturar la prestació d’aquesta mena de teràpies, adduint la manca de consens entre els experts, la precària fonamentació científica i l’elevat risc d’aparició d’efectes adversos que les acompanya.
Som davant de tractaments de xoc, potents bloquejadors de pubertat i administració salvatge d’hormones. Processos que requereixen inocular hormones, estrògens o testosterona, en la quantitat necessària per a contrarestar l’implacable efecte de la biologia. Una atroç lluita contra la natura que, només a Estocolm, ja ha provocat a tretze infants greus efectes secundaris i vàries lesions de rellevància.
Un dels episodis personals que s’aporta és el d’un infant diagnosticat amb osteoporosis i alteració a les vèrtebres, després d’haver iniciat el tractament amb només onze anys. A les afeccions físiques cal afegir-ne els danys psíquics. La família explica que ja ha protagonitzat comportaments autolítics i que manifesta obertament tendències suïcides.
En altres casos, s’han reportat perjudicis hepàtics, pèrdua de densitat òssia i deteriorament en l’estat mental. Diversos pacients no havien presentat efectes secundaris fins a haver transcorregut alguns anys d’ençà de finalitzar el procés. Caldria, per tant, una revisió general en l’enfocament mèdic sobre aquest fenomen, també fora de Suècia, començant per a qüestionar-nos si un infant amb deu anys és prou madur per a acceptar un tractament tan arriscat i irreversible.
