L’Institut Nacional de Salut dels Països Baixos actualitzà l’any 2018 el protocol clínic sobre “transició de gènere”, flexibilitzant-ne els criteris d’aplicació i els estàndards d’edat i atorgant-hi un paper de preeminència a l’elegibilitat del pacient.
A la pràctica, es produí un notable increment al país de tractaments hormonals i quirúrgics sobre menors d’edat diagnosticats amb disfòria de gènere, arran de la modificació que, entre d’altres, rebaixava a 16 anys l’edat de consentiment d’una operació de mastectomia.
Cinc anys d’ençà de l’entrada en vigor del nou protocol, s’acumulen les crítiques que des de diversos àmbits s’han formulat en la seva contra, principalment, a causa dels greus perjudicis provocats en infants i adolescents.
Entre el conjunt d’arguments discrepants que s’han emès, destaca la importància d’un estudi publicat fa tot just un mes que avalua la incidència del procediment neerlandès vigent, dedicant una especial atenció als efectes indesitjats que se’n deriven.
Segons els autors de la recerca, l’orientació del nou protocol ha desvirtuat la funció genuïna de l’administració de bloquejadors de pubertat, concebuda inicialment com a un mètode per a atorgar al menor amb disfòria de gènere un temps addicional per a la reflexió.
Amb els canvis introduïts el 2018, el tractament amb bloquejadors de pubertat deixa d’actuar com a “botó de pausa” i es converteix en la porta d’entrada del pacient a una espiral d’intervencions clíniques successives. Tant és així que la xifra de joves que deixen de prendre bloquejadors de pubertat no supera el 6%, mentre que la resta, més de 9 de cada 10, passa a rebre hormones creuades.
Els investigadors adverteixen que no s’estan tenint en compte els riscs del tractament hormonal sobre el desenvolupament cognitiu del pacient. Critiquen que no se n’avaluessin de forma prèvia les conseqüències en aquest àmbit.
En l’actualitat, s’han publicat estudis específics que recullen nombrosos casos en què aquesta intervenció clínica ha comportat una reducció significativa en el coeficient intel·lectual dels subjectes.
D’aquesta manera, els experts conclouen que les autoritats dels Països Baixos haurien de seguir les passes de nacions com Suècia o Finlàndia, on ja s’han revisat els protocols clínics en el camp de la denominada “transició de gènere”.
Proposen prioritzar intervencions menys invasives, el suport psicosocial i valorar problemes psicològics addicionals, relegant els tractaments hormonals i quirúrgics, responsables de conseqüències físiques i mentals irreversibles, com a darrera alternativa.
A l’aparició d’aquestes noves recerques, s’afegeix l’estrena a finals del passat mes d’octubre d’un documental que reclama la revisió del controvertit protocol neerlandès i la seva substitució per una metodologia que es basi en l’evidència científica.
