Poques hores d’ençà de fer-se públiques les inquietants revelacions de l’informe de la intel·ligència francesa en què s’adverteix de la influència creixent dels Germans Musulmans al país, l’executiu suec anunciava la creació urgent d’un grup especial d’experts per a investigar el que molts analistes descriuen com una “infiltració silenciosa” de l’islamisme polític a la nació escandinava.
Així ho justificava el ministre d’Integració, Mats Persson (Partit Liberal), a través de la xarxa social X: “Suècia s’esmenta a l’informe francès i, en molts aspectes, té reptes similars als de França pel que fa a la integració i a la lluita contra les estructures socials paral·leles que desafien la democràcia liberal”.
L’informe francès detalla una estratègia meticulosament calculada per part dels Germans Musulmans. Segons el document, aquest moviment sunnita estaria operant sota una façana legal i moderada amb l’objectiu de redissenyar a poc a poc la societat occidental d’acord amb els preceptes de la xaria. Una ofensiva ideològica sense pancartes ni violència, però profundament subversiva.
Les autoritats franceses destaquen que aquesta amenaça no prové d’un islamisme radical a cara descoberta, sinó més aviat d’una guerra sigil·losa, que guanya terreny entre gestos aparentment inofensius i discursos ben articulats. Tot plegat amb la finalitat de soscavar des de dins els fonaments de les democràcies europees.
L’eurodiputat suec Charlie Weimers, del partit Demòcrates de Suècia, reaccionava positivament a l’anunci d’Estocolm: “És el primer pas cap a una política de tolerància zero contra els Germans Musulmans”, declarava a X. Tanmateix, Weimers acusa la Unió Europea de continuar transferint milions d’euros a organitzacions vinculades a xarxes islamistes sota etiquetes enganyoses com “integració” o “projectes juvenils”.
L’informe francès també posa xifres a l’amenaça: entre 130 i 140 mesquites a França estarien afiliades als Germans Musulmans. El Ministeri de l’Interior gal ho té clar: aquesta és la matriu de l’islamisme polític. El desafiament, però, és majúscul. “No es pot dissoldre una ideologia”, reconeixen les autoritats, conscients que s’enfronten a un enemic sense rostre, sense proclames radicals, però amb una estratègia perfectament afinada.
Ara com ara, un dels temors més profunds a França, i que Suècia comença a admetre, és que els musulmans moderats siguin arrossegats pel discurs de victimització promogut per l’islamisme polític. Una narrativa eficaç que converteix qualsevol resposta de l’Estat en una suposada persecució religiosa.
