La Comissió Europea ha reconegut que les vacunes contra la Covid-19 es van aprovar i administrar a la població sense disposar d’un expedient complet sobre seguretat i eficàcia. La confirmació arriba arran d’una resposta oficial a una pregunta parlamentària del diputat austríac Gerald Hauser (FPÖ).
Segons Brussel·les, les primeres vacunes contra el coronavirus van rebre una “autorització de comercialització condicional”. En la pràctica, això vol dir que es van començar a administrar amb dades parcials, pendents d’estudis complementaris i de seguiments posteriors.
Aquest reconeixement reforça els crítics de la gestió sanitària durant la pandèmia com Hauser, que sosté que milions d’europeus van esdevenir “conillets d’Índies”. El fet que manquessin dades completes no era una qüestió menor: afectava tant la seguretat -sobretot a llarg termini- com l’eficàcia real de les vacunes.
La revelació de la Comissió coincideix amb la recent retirada de les autoritzacions d’emergència de les vacunes de la Covid-19 als Estats Units, on també se n’ha restringit l’accés a grups específics. A la Unió Europea, mentrestant, les vacunes continuen disponibles de manera generalitzada, inclosos nadons, infants i dones embarassades. Aquesta diferència genera interrogants sobre el grau de prudència adoptat al Vell Continent.
Arran de la resposta rebuda, l’eurodiputat Hauser ha tornat a preguntar a la Comissió qui n’hauria d’assumir responsabilitats en cas de danys i si es planteja retirar-ne l’aprovació per als col·lectius més vulnerables. La manca de claredat alimenta la sensació que la gestió del procés de vacunació encara manté zones d’ombra.
La confessió de Brussel·les confirma que la vacunació massiva es va fer amb incerteses que no es van explicar prou a la ciutadania. La polèmica va més enllà de la Covid-19, afectant en última instància la confiança en les institucions i la transparència en decisions que afecten directament la salut pública.
