En un informe publicat aquest divendres, la Sindicatura de Greuges posa el focus en la manera com es gestionen les prestacions econòmiques per a joves extutelats i les ajudes vinculades a l’habitatge. El document evidencia descontrol, expedients encallats i, sobretot, molts casos en què s’han pagat diners públics quan no corresponia.
Entre 2016 i 2022 es van obrir solament 112 expedients per reclamar diners cobrats indegudament. Tanmateix, només l’any 2024 varen ser-ne 77. Tot i això, la xifra continua sent baixa: tan sols l’11% dels expedients extingits van acabar amb una sol·licitud de devolució. Això contrasta les estimacions formulades per la Sindicatura de Comptes, segons la qual fins a un 17% dels beneficiaris podrien superar el lÃmit de renda establert per rebre l’ajuda.
Des del juny de 2025, l’Administració està revisant més de 3.500 expedients sospitosos. En una mostra d’un miler de casos de l’any 2021, només en un 20% es van poder descartar irregularitats.
Els imports afectats són considerables, oscil·lant entre 6.800 i 36.400 euros per persona. Molts joves al·leguen que van seguir les recomanacions dels tècnics que els feien el seguiment i ara no poden assumir-ne la devolució. En alguns casos, segons l’informe, ells mateixos havien advertit que no els corresponia cobrar la prestació, sense que la situació no es resolgués.
La SÃndica de Greuges denuncia que hi ha gairebé 760 expedients del 2021 al 2023 encara pendents de resoldre, amb una espera mitjana de més de dos anys. També s’han detectat casos de joves que han cobrat durant anys sense cap revisió efectiva, aixà com expedients on no consta la documentació necessà ria -com contractes o nòmines- per a comprovar si realment en complien els requisits.
El sistema d’habitatge tampoc se’n salva. L’informe recull situacions en què places assignades a joves no s’utilitzen de manera efectiva, però no hi ha criteris clars per donar-les de baixa. Aquest fet perjudicaria la gestió de recursos i el finançament de les entitats que els administren.
Pel que fa al copagament, un de cada quatre joves contribueix al cost del servei d’habitatge, una proporció que augmenta fins a un de cada tres en majors d’edat. No obstant això, hi ha casos en què aquesta aportació és inferior al que pertocaria contribuir als contribuents d’acord amb els seus ingressos reals dels beneficiaris.
Amb tot, la SÃndica reclama més control i més coordinació entre serveis per evitar errors que acaben passant factura, sobretot a les arques públiques. Sigui com sigui, cal recordar que encara hi ha oberta a l’Oficina Antifrau una investigació per presumptes irregularitats en la gestió de prestacions a extutelats per part d’una de les fundacions col·laboradores de la DGAIA, denunciades per un treballador social de l’entitat.
