El nombre de nouvinguts que malgrat haver vist rebutjada la seva sol·licitud d’asil continuen residint a Alemanya s’incrementa any rere any. D’acord amb les darreres dades oficials, publicades pel diari Bild a partir d’una resposta del Govern federal a una consulta parlamentària d’Alternativa per Alemanya (AfD), indiquen que a 31 d’octubre de 2025 hi havia registrades 934.553 persones en aquesta situació.
Aquesta xifra representa un increment notable respecte de l’estiu de 2023, quan se situava en poc menys de 900.000. Si bé la denegació de la petició d’acolliment -un cop esdevé definitiva- suposa l’obligació d’abandonar Alemanya, la majoria d’aquests estrangers, en la pràctica, acaben beneficiant-se de permisos temporals de residència o bé accedint altres formes d’estatus que els permet continuar vivint-hi.
L’execució de deportacions es dilata en molts casos per la lentitud dels processos judicials, les múltiples vies de recurs disponibles i la possibilitat que al·legacions de naturalesa humanitària paralitzi les expulsions. En declaracions recollides pel mitjà alemany, el professor Daniel Thym, expert en dret migratori de la Universitat de Constança, explica que aquesta situació no és nova i que reflecteix un problema de fons. A parer seu, només una minoria de subjectes amb ordre de sortida abandona realment el país, sigui voluntàriament o per deportació.
Tal com revelen les dades del Registre Central d’Estrangers (AZR), a finals de l’any passat hi havia 72.500 estrangers pendents de deportació que feia sis anys o més que vivien a Alemanya. Aquest fet deixa entreveure que els procediments s’allarguen fins a convertir-se en situacions de residència de facto. Del prop d’un milió d’immigrants que romanen al país malgrat tenir rebutjada la sol·licitud d’asil, els d’origen afganès, turc i kosovar són els grups més nombrosos. Els procedents de l’Afganistan, per exemple, en són més de 150.000.
Pel que fa als ciutadans estrangers que les autoritats alemanyes sí que han atorgat estatus de protecció internacional, la xifra s’eleva per damunt dels 2,3 milions. En aquest cas, els ucraïnesos en representen el grup més important, amb més d’un milió d’acollits a l’empara de la Directiva de Protecció Temporal de la Unió Europea. S’hi sumen centenars de milers de sirians, afganesos, iraquians i turcs que han obtingut refugi o alguna altra fórmula de protecció subsidiària.
El diputat d’AfD René Springer, impulsor de la consulta parlamentària que ha permès que se’n coneguessin les dades, denuncia una “pèrdua de control estatal” i considera que la manca de conseqüències després d’una denegació d’asil envia un missatge perillós i genera incentius contraproduents.
