La sessió d’aquest dilluns de la Comissió d’Investigació sobre l’Activitat de la Direcció General d’Atenció a la Infància i l’Adolescència (DGAIA), celebrada al Parlament de Catalunya, havia de servir per esclarir les irregularitats greus i reiterades en la gestió de prestacions a joves tutelats i extutelats conegudes els darrers mesos. Tanmateix, la compareixença dels màxims responsables de dues de les entitats més esquitxades per l’escàndol, la Fundació Mercè Fontanilles i la Fundació Resilis, va acabar derivant en una escena desconcertant: en lloc de donar explicacions, van optar per alliçonar els diputats presents sobre com caldria reformar el sistema.
Tant Josefa Arqué, directora general de la Fundació Mercè Fontanilles, com Jordi Pascual, director general de Plataforma Educativa i de la Fundació Resilis, van esquivar l’objecte central de la comissió. Les seves intervencions van passar de puntetes per les informacions publicades durant l’últim any, pels informes de la Sindicatura de Comptes, de la Sindicatura de Greuges i de l’Oficina Antifrau, així com per la investigació oberta per la Fiscalia. Tots aquests organismes apunten a greus irregularitats en la valoració, el seguiment i el pagament de prestacions gestionades pel Servei de Valoració i Seguiment de la Prestació (SEVAP), encomanat a la UTE formada precisament per Resilis i Mercè Fontanilles.
En comptes d’assumir responsabilitats o respondre preguntes concretes sobre els pagaments indeguts -que, segons diverses fonts, superarien els cinc milions d’euros només en el cas de joves extutelats-, els compareixents van preferir presentar-se com a arquitectes de la solució davant les disfuncions detectades. Així, van plantejar propostes de “desinstitucionalització”, la millora de condicions laborals, innovacions digitals o nous models d’acompanyament als joves, amb les quals van omplir bona part del temps. Un discurs que, fora de context, podria semblar legítim, però que en el marc d’una comissió d’investigació i formulat pels principals assenyalats semblava més aviat una cortina de fum.
Especialment destacada va ser la intervenció de Jordi Pascual, que va centrar la seva compareixença en un suposat “canvi profund” del sistema de protecció a la infància, amb un reguitzell de mesures estructurals. Tot plegat, sense referències clares als àudios publicats fa gairebé un any pel mitjà Octuvre, enregistrats per un treballador del SEVAP mentre una superior li ordenava validar informes falsos sobre la situació real de joves extutelats. En aquelles gravacions, dipositades a la Fiscalia, es parla obertament de “males praxis”, de “fer la feina bruta” i fins i tot de “malversació de fons públics”.
Segons revela el contingut dels àudios, els tècnics eren pressionats perquè donessin per bons expedients sabent que els joves no complien els requisits: alguns ja treballaven, altres vivien fora de Catalunya i, malgrat això, continuaven cobrant prestacions a càrrec de la Generalitat. Pràctiques que obrien la porta a pagaments indeguts i que, tal com es deriva de diverses converses enregistrades, eren conegudes pels responsables del servei.
La paradoxa és que la comissió existeix precisament per a esclarir les presumptes irregularitats comeses per aquestes fundacions, recollides prèviament per estaments com la Sindicatura de Comptes. No obstant això, els seus responsables van personar-se en seu parlamentària per a explicar com s’han de fer les coses, com si fossin observadors externs d’un sistema fallit i no pas actors centrals del problema. Els compareixents també han intentat atribuir la responsabilitat del desgavell de la DGAIA a factors externs com l’arribada massiva de menors estrangers no acompanyats els últims temps o fins i tot els efectes de la Covid-19.
La sessió va deixar també un altre moment polèmic. Juan Enrique Gil Robles, responsable de la FEPA -federació que agrupa entitats amb projectes i pisos assistits, entre les quals hi ha Resilis-, va insinuar que les fundacions podrien ser víctimes d’acusacions falses. “Si es demostra que les acusacions són falses, reclamarem una reparació pels danys ocasionats”, deia, al·ludint clarament als diaris que han informat de l’escàndol. Una afirmació que contrasta frontalment amb l’existència d’àudios, informes oficials i auditories externes que documenten deficiències greus, manca de controls i pagaments indeguts sostinguts en el temps.
Els antecedents són contundents. L’auditoria externa encarregada pel Govern va confirmar a finals del passat mes d’octubre el descontrol generalitzat en la gestió de les ajudes, amb expedients sense seguiment, absència de comprovacions documentals i desenes de milers d’euros pagats sense dret. La Sindicatura de Comptes, en un informe encara més ampli, va elevar la xifra de pagaments indeguts fins als 167 milions d’euros entre 2016 i 2022, part dels quals corresponen a joves extutelats. La Sindicatura de Greuges ha assenyalat reiteradament mancances estructurals en un sistema dominat per un entramat de fundacions força qüestionat.
En aquest context, l’estratègia adoptada per Pascual i Arqué davant la comissió d’investigació parlamentària, consistent a copar-ne la compareixença amb propostes de futur i evitant aclarir les ombres del passat, ha desembocat en més preguntes que respostes. Sobretot quan el denunciant clau del cas necessita viure sota protecció policial, després d’haver patit assetjament laboral, amenaces greus i una situació personal límit per haver-se negat a signar informes que considerava fraudulents.
