No és estrany que les administracions públiques estiguin subscrites a mitjans de comunicació. Disposar de la premsa del dia pot justificar-se en la necessitat dels membres de l’organització d’estar informats, seguir el pols de l’actualitat o tenir referents diversos damunt la taula. Tanmateix, aquesta pràctica no sembla encaixar dins la rutina institucional quan adquireix certes dimensions i preferències que conviden, com a mínim, a sospitar.
És el cas de l’Ajuntament de Girona, que des de fa dos anys manté i pagat íntegrament per 19 subscripcions de la revista La Directa, totes en modalitat paper + digital. Es tracta d’una publicació mensual, amb seu a Barcelona, una redacció reduïda i una línia editorial clarament definida, situada sense gaire ambigüitat en un dels extrems de l’espectre polític. Cada subscripció té un cost anual de 90 euros, una xifra que situa la despesa total en 3.420 euros entre el 2024 i el 2025. La presència de La Directa en la contractació de serveis de premsa és anecdòtica en la resta de consistoris de Catalunya, així com en els departaments de la Generalitat, que, quan se n’han subscrit, ha estat per a rebre un únic exemplar.
L’import, per si sol, no faria gaire soroll si no fos perquè no és habitual que un sol ajuntament concentri fins a dinou subscripcions d’una mateixa revista mensual, i encara menys quan no es tracta ni d’un diari generalista de gran difusió ni d’un mitjà especialment centrat en la realitat local. Es dona el cas que a Girona s’editen capçaleres diàries que segueixen de prop l’actualitat de la ciutat i la demarcació; també de mitjans generalistes amb cobertura àmplia i continuada. La Directa, en canvi, dedica escassos continguts a Girona. Un exercici senzill ho il·lustra a la perfecció: al cercador de la web de la revista, el terme “Barcelona” genera fins a 188 pàgines de resultats, mentre que “Girona” tot just n’arriba a 22.
És aquí on sorgeixen els interrogants. Quina és la raó d’aquest volum de subscripcions? A quins departaments van a parar? Quin ús real se’n fa? Per què no n’hi ha prou amb la subscripció digital, molt més assequible que la modalitat que també inclou l’edició en paper? I, sobretot, quins criteris s’han seguit per prioritzar una revista mensual amb una mirada ideològica tan marcada per damunt d’altres opcions informatives?
L’assumpte es torna encara més delicat es té en compte el context polític i personal. L’actual alcalde de Girona, Lluc Salellas (CUP), no només va treballar en el passat com a periodista a La Directa, sinó que, segons la declaració de béns i drets patrimonials presentada l’any 2023, manté la condició de soci de la cooperativa que edita la revista.
Malgrat que tot plegat pugui ser vàlid des del punt de vista de la legalitat estricta, afloren inevitablement conceptes com “amiguisme” o “conflicte d’interès”. Tant per ètica com per estètica, qualsevol manual de bones pràctiques recomanaria a una administració evitar optar reiteradament per un mitjà concret, ideològicament alineat i amb vincles personals evidents amb el seu màxim responsable polític.
Per publicar un comentari heu de iniciar sessió.