Les mesures contra la immigració il·legal impulsades per l’administració de Donald Trump ja comencen a tenir un efecte visible en el mercat de l’habitatge als Estats Units. Segons dades difoses aquest dilluns per canals oficials de la Casa Blanca, en bona part de les àrees metropolitanes amb més presència d’immigració irregular s’ha registrat una reducció dels preus de venda i dels lloguers, especialment allà on les actuacions del Servei d’Immigració i Control de Duanes (ICE) han estat més intenses.
En concret, en 14 de les 20 àrees metropolitanes amb una concentració més gran d’immigrants indocumentats, els preus de l’habitatge registrats el passat mes desembre mostren una davallada respecte dels nivells d’un any enrere. En canvi, les poques zones on els preus han experimentat un creixement interanual coincideixen amb les anomenades ciutats santuari, és a dir, on les autoritats locals són reticents a l’hora de cooperar amb les operacions federals en l’àmbit d’immigració.
La caiguda de preus més pronunciada ha tingut lloc a l’àrea metropolitana d’Austin, la capital de l’estat de Texas, amb retrocés del -7,30%. San Diego (Califòrnia), San José (Califòrnia), Washington DC i Miami (Florida), completen el TOP5 de zones urbanes on més s’ha abaratit el mercat immobiliari. A l’extrem oposat hi ha Filadèlfia (Pennsilvània), Chicago (Illinois) i Seattle (Washington), metròpolis on els lloguers han repuntat lleugerament i on, precisament, governen alcaldes que duen a terme polítiques explícites d’oposició a l’activitat d’ICE.
Fa poques setmanes, el vicepresident JD Vance afirmava que “la connexió entre la immigració massiva i l’augment vertiginós dels costos de l’habitatge és clara com el dia”, fent-se ressò de la caiguda sostinguda dels lloguers a escala nacional durant quatre mesos consecutius. El secretari d’Habitatge i Desenvolupament Urbà (HUD), Scott Turner, ho resumia així a les xarxes socials: “Sis mesos sense alliberar immigrants il·legals al país i dos milions de deportacions. Els lloguers baixen per quart mes consecutiu. Coincidència? Crec que no”.
Aquestes conclusions també apareixen reflectides en l’últim informe anual del Departament d’Habitatge i Desenvolupament Urbanístic dels EUA enviat al Congrés de Representants. El document constata que, sota la presidència de Joe Biden (2021-2024), la població nascuda a l’estranger va créixer en més de sis milions de persones, l’increment més elevat registrat mai en un període tan curt. D’acord amb l’informe, en algunes ciutats gairebé tot l’augment de la demanda d’habitatge d’aquest període s’explica per l’arribada d’immigrants, un fenomen que va intensificar la competència pels pisos disponibles i va empènyer els preus a l’alça, especialment per a les famílies amb menys ingressos.
Amb les deportacions en marxa i una demanda més moderada, l’administració Trump defensa que la baixada dels lloguers i dels preus de l’habitatge no és conjuntural, sinó el resultat d’un reequilibri del mercat. Un reequilibri que, a parer la Casa Blanca, pot donar oxigen a milions de famílies que en els darrers anys han vist com l’accés a un sostre es convertia en un dels principals obstacles econòmics del país.
En el marc de l’agenda del govern dels Estats Units per a millorar l’accessibilitat a l’habitatge, el president del país anunciava recentment la seva voluntat de prohibir que els grans fons d’inversió continuïn adquirint habitatges unifamiliars, una pràctica que, assegura, hauria contribuït a encarir els preus i a expulsar els joves del mercat de la propietat. Així, l’executiu federal defensa que limitar tant la pressió migratòria com l’especulació corporativa resulta indispensable per a revertir una crisi que, segons Trump, ha erosionat un dels pilars del somni americà.
