La persecució contra els cristians s’ha intensificat els darrers temps. Segons la Llista Mundial de Vigilància elaborada per l’organització Open Doors, el 2026 comença amb uns 388 milions de cristians d’arreu del món vivint en països on la seva fe és perseguida amb un nivell alt, molt alt o extrem. Síria hi destaca com un dels casos més preocupants de l’últim any.
L’informe d’Open Doors, que des de fa més de tres dècades documenta la persecució sistemàtica dels cristians, assenyala que més de 315 milions de creients pateixen una persecució molt severa o extrema. En termes globals, això suposa que un de cada set cristians al món és perseguit per la seva fe, una proporció que s’enfila fins a un de cada cinc a l’Àfrica i a dos de cada cinc a l’Àsia.
Corea del Nord, al capdavant d’una llista dramàtica
Per vintè any consecutiu, Corea del Nord encapçala el rànquing dels països més hostils per als cristians. El règim considera el cristianisme una amenaça directa al sistema polític i tracta els creients com a enemics de l’Estat. S’estima que milers de cristians es troben empresonats en camps de treball, sotmesos a tortures i execucions, en un país on qualsevol expressió de fe només és possible en la clandestinitat.
Darrere de Corea del Nord se situen Somàlia i el Iemen, on el col·lapse de l’Estat i la influència de grups extremistes han abocat els cristians a una situació de desemparament absolut. El quart lloc del rànquing l’ocupa el Sudan, marcat per una guerra civil devastadora. A continuació hi trobem Eritrea, amb un control ferri del govern sobre l’activitat religiosa.
Síria: un empitjorament accelerat i alarmant
Un dels elements més destacats de la Llista Mundial de Vigilància 2026 és el deteriorament sense precedents de la situació a Síria. En només un any, el país ha passat del lloc 18 al 6 del rànquing, escalant dotze posicions i convertint-se en un dels entorns més hostils del món per als cristians.
Després del canvi de règim i la convulsió política del desembre de 2024, les esperances de més seguretat per a les minories cristianes s’han vist frustrades. D’acord amb l’informe, almenys 27 cristians han estat assassinats per la seva fe els últims dotze mesos. A això s’hi afegeixen episodis d’intimidació, crides públiques a la conversió forçada, exigències d’un impost especial per als no musulmans i una pressió constant que ha empès molts seguidors de Crist a retirar-se de la vida pública siriana.
La conseqüència és un èxode continuat. En l’actualitat, només resten uns 300.000 cristians a Síria, després que centenars de milers hagin abandonat el país amb motiu de la cruenta guerra civil que esclatà el 2011 i que va finalitzar ara fa tretze mesos amb l’ascens al poder d’un cabdill que havia combatut per una facció d’Al-Qaeda. Una dinàmica similar a la de Síria, país conegut en el passat per respectar la diversitat religiosa, es registra també a l’Iraq, on la presència cristiana històrica s’ha reduït dràsticament.
L’Àfrica subsahariana, epicentre de la violència
A banda del cas sirià, l’Àfrica subsahariana continua sent l’epicentre de la violència més extrema contra els cristians. Grups islamistes aprofiten la feblesa dels estats i els conflictes armats per a atacar comunitats cristianes. Nigèria destaca com un dels països més perillós per als cristians, amb milers de morts. Al Sudan i altres països de la regió es donen desplaçaments massius i una inseguretat crònica.
En total, 14 països de l’Àfrica subsahariana inclosos en la llista concentren més de 721 milions d’habitants, gairebé la meitat dels quals es declaren cristians. Un de cada vuit cristians del món viu en aquests països, un fet que explica l’impacte global de la violència a la regió.
Pressió, silenci i esglésies a la clandestinitat
La persecució no sempre adopta la forma de violència directa. En molts països, la pressió constant resulta igualment destructiva: esglésies obligades a tancar, comunitats fragmentades i creients silenciats. A Algèria, per exemple, el tancament de 47 esglésies ha deixat més del 75% dels cristians sense estructura comunitària. A la Xina, les noves regulacions sotmeten les esglésies al control ideològic del Partit Comunista, fragmentant-les en petites reunions clandestines.
Per publicar un comentari heu de iniciar sessió.