El que durant segles havien estat llocs de pregària, silenci i bellesa són avui objecte d’un creixent odi sectari. Els darrers mesos, s’han multiplicat les profanacions, els robatoris i els actes vandàlics contra esglésies d’arreu d’Europa. El 2025, les dades i els casos concrets mostren una tendència preocupant: el nombre d’atacs anticristians augmenta al continent.
A França, Alemanya, els Països Baixos i també a casa nostra, la llista d’incidents no deixa de créixer. El que abans semblaven fets aïllats ha esdevingut un fenomen europeu, que genera preguntes sobre la protecció del patrimoni religiós i el respecte pel fet sagrat en una societat cada vegada més secularitzada i multicultural.
Esglésies sota setge a França
A l’estat francès, que acull prop de 42.000 esglésies i capelles, els temples són sovint escenari de robatoris i profanacions. El Ministeri de l’Interior gal ha registrat fins a 322 actes anticristians només durant el primer semestre del 2025, un 13% més que en el mateix període de l’any anterior.
Un dels casos més impactants va tenir lloc a Niça, on el 7 de setembre uns desconeguts van arrencar una gran creu de ferro forjat del barri de la Madeleine. Segons Le Figaro, fou necessària “molta ira anticristiana” per a tallar-la amb una radial i deixar-la abandonada en una vorera, envoltada de deixalles.
També a la regió de les Landes, prop de Mont-de-Marsan, 27 esglésies van ser saquejades en poques setmanes. Els lladres, detinguts el setembre, duien els maleters plens de copons i calzes, objectes litúrgics d’un alt valor simbòlic. Davant l’onada de robatoris, el bisbe Nicolas Souchu va recomanar als rectors retirar el copó del sagrari i guardar-lo en un lloc segur.
A Saint-Hilaire-du-Harcouët, a Normandia, el rector Benoît Lemieux descobria el passat divendres una estàtua -d’1,70 metres d’alçada- del Sagrat Cor de Jesús destruïda completament. “Només restava una mà amb el dit índex apuntant al cel”, va explicar consternat. “És un acte de pura maldat. Ja no ho entenem”.
Des del mes de juny, una trentena d’esglésies del nord de l’Estat, entre l’Aisne, la Somme i la Bretanya, han patit atacs. S’hi han robat calzes, copons, patenes, custòdies i altres objectes sagrats. Tres homes, de 28, 34 i 73 anys, han estat arrestats i es preveu que siguin jutjats al desembre.
A principi del mes d’agost un home amb 28 antecedents penals va ser detingut davant l’església de Sant Josep a la localitat occitana de Pau. D’acord amb la informació del mitjà local La République des Pyrénées, un company de presó havia revelat que l’arrestat pretenia “matar gent en una església de la ciutat”.
Aquest mateix matí s’han notificat destrosses deliberades a la Gruta de Libaux, a la regió de Borgonya. La premsa local esmenta nombroses estatuetes de la Verge decapitades i l’altar i diverses plaques trencades. També s’han trobat trencats marcs i altres objectes en aquest emplaçament, construït després de la Segona Guerra Mundial i inspirat en la famosa gruta del Santuari de Lorda (Occitània).
Temples alemanys obligats a tancar
A Alemanya, la situació és igualment alarmant. Segons l’Oficina Federal de Policia Criminal, el 2024 hi va haver 337 actes anticristians amb motivació política, un augment del 21,6% respecte de l’any anterior. Els delictes comesos directament contra esglésies també han crescut, passant de 92 a 111.
Un dels incidents més destacats és el de la parròquia de Sant Antoni de Gronau, a Renània del Nord-Westfàlia. Després de reiterats actes vandàlics -incloent-ne un robatori de plaques commemoratives, danys al sagrari i insults als fidels-, la parròquia ha decidit tancar la seva església entre setmana. “El que més ens va indignar van ser els insults a les persones que hi acudien a pregar”, explicaren els responsables, que ara estudien instal·lar càmeres de vigilància.
Segons Matthias Kopp, portaveu de la Conferència Episcopal Alemanya, “els danys s’han agreujat i ja no es tracta de petits grafits, sinó de destruccions greus: bíblies cremades, estàtues decapitades i confessionaris destrossats”.
L’Observatori de la Intolerància i la Discriminació contra els Cristians a Europa (OIDAC) assegura que les xifres oficials només mostren una part del problema. La directora, Anja Hoffmann, calcula que el 2023 hi va haver almenys 2.000 casos de danys a llocs de culte cristians. “Molts actes clarament anticristians no arriben a registrar-se”, lamenta.
El Vaticà: atacs al cor del catolicisme
Fins i tot la Santa Seu ha viscut episodis de profanació. Fa només 10 dies, durant la missa de les 9 del matí, un home d’origen kosovar va orinar sobre l’Altar de la Confessió de la Basílica de Sant Pere, davant la mirada atònita de centenars de fidels i turistes.
Tal com recull el Corriere della Sera, no va tractar-se d’un fet insòlit: el passat mes de febrer, un altre individu accedí a l’altar major i va llançar-hi sis canelobres a terra.
L’onada de cristianofòbia arriba a Catalunya
Diversos incidents registrats recentment a casa nostra confirmen que l’onada de profanacions no és només un problema estranger. El 31 d’agost, activistes de Futuro Vegetal van llançar pintura vermella contra la façana de la Sagrada Família de Barcelona per denunciar la “complicitat” dels polítics amb els incendis forestals.
El 26 de setembre, a la parròquia de Sant Antolí d’Aitona (Segrià), uns desconeguts van profanar-hi l’Eucaristia, robant-ne copons i formes consagrades, d’acord amb la informació publicada pel digital El Caso. Pocs dies abans, el 23 d’agost, uns intrusos havien trencat les vidrieres de Santa Maria del Mar de Palamós, en un aparent intent d’accedir al temple.
El 12 d’agost, un home vestit de dona va assaltar l’altar d’una capella d’adoració eucarística a la ciutat de València i va destrossar-ne la custòdia. A començament de mes, al cementiri de El Palau d’Anglesola (Lleida), s’hi robaren diverses creus. A Palma, pintades amb missatges com ara “Església corrupta” van aparèixer als murs d’un temple catòlic.
Una ferida cultural i espiritual
Els experts coincideixen que aquests atacs no són només fets delictius: també revelen una pèrdua del sentit de transcendència a la societat europea i un preocupant increment del fanatisme anticristià.
Cada cop més bisbats d’arreu d’Europa adverteixen d’una “hostilitat oberta” contra el cristianisme, alertant de la banalització que acompanya aquests actes. En paraules d’un grup de senadors francesos: “Quan un creient és ferit, tota la comunitat nacional ho és també”.
L’augment de profanacions i robatoris recorda que l’immens patrimoni religiós d’Europa -els seus temples, escultures i símbols- és també un patrimoni cultural i històric compartit. Més enllà de la fe, protegir-lo suposa defensar una part essencial de la identitat europea.
