La caiguda del règim de Baixar al-Assad el desembre de 2024 no ha portat la pau a Síria. Ans al contrari. Des de fa setmanes, el país viu una nova escalada bèl·lica marcada per l’ofensiva del govern islamista d’Abu Mohammad al-Julani contra la minoria kurda, un conflicte amb conseqüències humanitàries devastadores i una dimensió política que deixa la Unió Europea en evidència.
Alep, punt d’ignició del conflicte
Els combats van esclatar el passat 6 de gener als barris kurds de Sheikh Maqsoud i Ashrafieh, al nord de la ciutat d’Alep. Després de dies d’enfrontaments, les Forces Democràtiques Sirianes (FDS), dominades pels kurds, van anunciar l’11 de gener l’evacuació dels seus combatents, ferits i civils atrapats. Segons dades oficials, almenys 21 civils van morir i prop de 155.000 persones van ser desplaçades en pocs dies.
Les autoritats de Damasc van celebrar l’operació com una “recuperació de la sobirania”, mentre les FDS denunciaven arrestos massius -més de 300 kurds detinguts-, desplaçaments forçats i violacions de drets humans. Aquest episodi trencava definitivament l’acord per a integrar les institucions kurdes dins l’Estat sirià, signat el març de l’any passat.
Una ofensiva llampec cap al nord-est
La retirada d’Alep va ser només el primer pas. El 17 de gener, l’exèrcit sirià va avançar cap a l’est, prenent Maskanah, Tabqa i enclavaments clau de la província de Raqqa, incloent-ne dos jaciments petrolífers i l’aeroport militar de Taqba. Les FDS, fins aleshores aliades dels Estats Units en la lluita contra l’ISIS, es van veure obligades a replegar-se cap a Hasaka, Kobani i Qamishli.
Raqqa, antiga capital del califat de l’Estat Islàmic i símbol de la derrota del gihadisme gràcies a les forces kurdes el 2017, ha tornat a caure sota el control d’un exlíder d’Al-Qaeda. L’avanç del règim d’Al-Julani també ha comportat la captura del camp d’Al-Hol, una gegantina presó a l’aire lliure amb més de desenes de milers de reus acusats de pertànyer de l’ISIS; un fet que ha inquietat les cancelleries d’arreu del món, atès el risc de fugues massives de combatents gihadistes.
Mentre s’esgoten els alts el foc temporals, Kobani -símbol de la resistència kurda contra l’Estat Islàmic- torna a estar amenaçada. Les FDS han convocat una mobilització general i alerten que l’exèrcit sirià ha completat el seu desplegament al voltant de les principals ciutats kurdes. El risc d’una nova ofensiva és imminent, posant en perill la vida de mig milió de civils exhausts després de quinze anys de guerra civil.
Qui governa Síria avui
El denominador comú d’aquesta ofensiva és el nou poder a Damasc. Abu Mohammad al-Julani, antic cap del Front al-Nusra -la franquícia d’Al-Qaeda a Síria-, lidera avui un govern dominat per Hayat Tahrir al-Sham (HTS), una organització gihadista successora d’Al-Nusra i que continua figurant a la llista negra del Consell de Seguretat de l’ONU. Tanmateix, Occident l’ha reconegut com un actor “pragmàtic” capaç d’estabilitzar el país.
Abans dels kurds, l’actual govern de Síria ha estat acusat de perpetrar -sigui per acció sigui per omissió- campanyes d’assetjament i fins i tot matances contra altres minories del país. El març de 2025, gairebé un miler de civils alauites i cristians van ser assassinats en ràtzies al nord-oest del país, d’acord amb informes de l’Observatori Sirià de Drets Humans. Les autoritats europees s’abstingueren de condemnar-ho explícitament.
El paper incòmode de la Unió Europea
És en aquest context que pren especial rellevància la decisió de la Comissió Europea de destinar gairebé 2.500 milions d’euros a Síria entre 2025 i 2026, amb l’objectiu declarat de promoure una “transició política inclusiva”. Anunciat per Ursula von der Leyen en una conferència de donants a Brussel·les, aquest suport econòmic, a càrrec del contribuent europeu (també el català), reforça de facto un govern controlat per una escissió d’Al-Qaeda.
Mentre a Brussel·les es parla d’estabilització, sobre el terreny aquests fons estan directament o indirecta al servei d’una ofensiva militar contra la minoria kurda, la mateixa que durant més d’una dècada va contenir l’expansió de l’ISIS, custodiant presons amb milers de terroristes i pagant un preu altíssim en vides humanes per evitar el retorn del califat.
Amb el silenci de la comunitat internacional davant l’ofensiva d’Al-Julani i la complicitat financera europea, el projecte d’autonomia kurda al nord de Síria s’esvaeix. El que resta és un poble desplaçat, presons de l’ISIS en risc de col·lapse i un règim gihadista que consolida el seu poder gràcies a la legitimitat atorgada per Occident.
