El Govern engreixa novament la maquinària de l’acollida. En aquesta ocasió, amb una injecció de més de vuit milions d’euros en subvencions públiques per a entitats del tercer sector en l’àmbit de “les migracions i el refugi”. Sobre el paper, els ajuts atorgats pel Departament de Drets Social i Inclusió serviran per a finançar projectes d’acollida, acompanyament, orientació i tota una constel·lació d’activitats connexes desplegades durant el 2025 i el 2026.
Els fons, que ascendeixen a 8.036.710,03 d’euros, es reparteixen entre gairebé dues-centes entitats. Hi apareixen noms històrics del sector social, fundacions vinculades organitzacions religioses, cooperatives, associacions de barri i una llarga llista d’organitzacions especialitzades en àmbits cada cop més concrets. Tant el volum d’ONGs beneficiades com la quantitat de diners assignats revelen que l’acollida, en lloc d’una resposta puntual a una emergència humanitària, s’ha convertit en una política estructural que permet aquesta mena d’organitzacions accedir a una nova via d’ingressos a càrrec del pressupost públic.
Pel que fa a les iniciatives finançades, hi trobem des de programes d’integració, serveis assessorament jurídic i suport psicològic fins a actuacions d’inserció laboral, alfabetització, mediació intercultural o activitats comunitàries. També hi ha projectes que asseguren combinar l’acollida amb l’esport, l’art, el món rural o la comunicació digital. Tot plegat conforma un ecosistema dens, cada cop més creatiu i, sobretot, molt dependent del finançament públic.
Tal com succeeix amb les subvencions a projectes de cooperació internacional, nombroses veus destaquen el caràcter estrafolari de diversos noms de les iniciatives beneficiades. “Acollim 360”, “Esport és Refugi”, “Teixint Futurs”, “Obrim horitzons”, “Habitar[-se]”, “No taquem portes, obrim llars” o “De la supervivència a la dignitat” són només alguns exemples d’una llista atapeïda d’una tipologia molt concreta de retòrica que, amb el temps, ha esdevingut gairebé un gènere propi.
Entre les entitats beneficiades hi ha la fundació RESILIS i la fundació GENTIS, que formen part de Plataforma Educativa, l’entramat d’organitzacions esquitxat per l’escàndol de la DGAIA. Només en aquesta convocatòria, ambdues fundacions s’enduen conjuntament un total de 113.399,43 euros.
En paral·lel, creix el debat a les xarxes sobre l’eficàcia real d’aquest model, sovint en relació amb quins són els resultats tangibles d’aquestes iniciatives o fins a quin punt els recursos públics concedits acaben al servei de les causes socials declarades i no pas es limiten a sostenir l’estructura d’aquestes organitzacions. Els dubtes respecte del control de l’administració sobre el bon ús dels fons també desperta recels.
Sigui com sigui, amb aquesta nova injecció econòmica, el Govern reafirma l’aposta per l’externalització de bona part de les polítiques d’acollida a un tercer sector cada cop més robust, professionalitzat i especialitzat en la captació de recursos públics a través de la participació en el màxim nombre de convocatòries de subvencions. Resta per veure si, en algun moment, també es replantejaran els límits d’aquest sistema i si l’acollida hauria de ser una política amb data de caducitat o bé una indústria amb vocació de permanència al servei d’interessos cada cop més qüestionables.
