La Sindicatura de Comptes ha detectat greus mancances en la gestió de les subvencions directes atorgades pel Departament de Cultura i els seus organismes dependents. L’informe, publicat aquest dimecres, qüestiona l’abús d’un mecanisme que hauria de ser excepcional, la manca de justificació en molts expedients i un dèficit notable de transparència, tant per part de l’Administració com dels beneficiaris.
Segons la Sindicatura, la Conselleria de Cultura i els seus òrgans adscrits van concedir l’any 2023 subvencions directes per valor de 62 milions d’euros, gairebé una quarta part del total d’ajuts atorgats aquell any. Aquest percentatge, lluny de reduir-se, ha crescut de manera significativa en els darrers anys: entre el 2018 i el 2023, l’import d’aquestes subvencions va augmentar prop d’un 56%, mentre que el nombre de beneficiaris va disminuir més d’un 35%. Una concentració de recursos que, segons l’organisme fiscalitzador, pot generar dependències estructurals i riscos de discrecionalitat.
Subvencions planificades que haurien de ser excepcionals
Un dels retrets més rellevants de l’informe és que moltes subvencions excloses de concurrència -és a dir, concedides sense convocatòria pública- apareixen programades al Pla estratègic de subvencions. A parer de la Sindicatura, aquest fet contradiu frontalment el caràcter excepcional que la llei atribueix a aquest tipus d’ajuts: si una subvenció es pot preveure amb antelació, hauria d’integrar-se al pressupost com a nominativa o canalitzar-se mitjançant concurrència competitiva.
A més a més, en els expedients analitzats sovint no consta cap justificació sòlida que expliqui per què no s’ha optat per una convocatòria oberta. En molts casos, els arguments d’interès públic són genèrics, poc concrets o directament inexistents, fet que vulnera els principis d’objectivitat, igualtat de tracte i publicitat.
Mancances greus de justificació i control
La Sindicatura també denuncia una manca sistemàtica de documentació essencial. En nou expedients fiscalitzats no consta tota la documentació justificativa exigida per la normativa, una irregularitat que pot donar lloc a la revocació i al reintegrament de les subvencions. En altres casos, no s’acredita ni la raó de l’import concedit ni el fet que el beneficiari compleixi els requisits per rebre l’ajut.
Especialment preocupant és l’ús de subvencions nominatives per finançar l’activitat ordinària d’entitats no participades per la Generalitat. A l’Oficina de Suport a la Iniciativa Cultural (OSIC), per exemple, la meitat de les subvencions revisades es destinaven al funcionament general de les entitats, amb aportacions públiques que arribaven a cobrir gairebé el 50% del cost. Segons la Sindicatura, aquesta pràctica desvirtua la naturalesa de la subvenció, que hauria de ser una mesura puntual de foment i no un mecanisme estructural de finançament.
Aportacions desproporcionades i manca de segregació de funcions
L’informe també assenyala que, en diversos casos, les aportacions a entitats amb participació minoritària de la Generalitat superen el percentatge que correspondria d’acord amb la seva presència als òrgans de govern, sense que se’n justifiqui el motiu. En altres expedients, els auditors ni tan sols es pronuncien sobre l’existència d’un possible excés de finançament, tot i que és una obligació expressament establerta.
En el cas de l’Institut Català de les Empreses Culturals (ICEC), la Sindicatura alerta d’una manca de segregació de funcions: en tots els expedients revisats de subvencions excloses de concurrència, la mateixa persona signa tant l’informe justificatiu com la resolució de concessió.
Transparència insuficient, també en els beneficiaris
Finalment, l’informe posa el focus en les deficiències de transparència. La informació publicada sobre subvencions directes és fragmentària, poc clara i sovint no reutilitzable. Falta informació sobre les previsions de convocatòries, el control financer o les justificacions presentades pels beneficiaris.
Pel que fa a aquests últims, la situació tampoc és millor: de 35 entitats que van rebre més de 100.000 euros -quantitat que obliga a disposar d’un portal de transparència- només 13 complien aquest requisit, i en molts casos la informació publicada era incompleta.
Un avís reiterat
La Sindicatura recorda que moltes d’aquestes irregularitats ja havien estat assenyalades en informes anteriors i lamenta que continuïn produint-se. Per això, insta el Departament de Cultura i els seus organismes a revisar a fons l’ús de les subvencions directes, reforçar la concurrència competitiva i garantir una transparència real com a mecanisme de control democràtic.
