Els sistemes de control del frau del Mecanisme de Recuperació i Resiliència (MRR), dotat amb 650.000 milions d’euros, presenten deficiències estructurals i no garanteixen plenament la protecció dels diners públics. Aquesta és la contundent advertència que ha llançat aquest dimecres el Tribunal de Comptes Europeu en relació amb la gestió del principal instrument financer desplegat per la UE per a alleugerir l’impacte la pandèmia.
Segons l’informe especial 06/2026, els mecanismes desplegats per la Comissió Europea i pels estats membres “no són plenament eficaços” a l’hora de prevenir, detectar i corregir el frau. L’auditoria assenyala mancances sistèmiques que afecten tant el disseny del programa com la seva aplicació pràctica.
El MRR, creat el 2021 amb la finalitat d’impulsar la recuperació econòmica després de la Covid-19, és un instrument excepcional. En aquest sentit, els pagaments no es fan en funció de la despesa real, sinó del compliment d’objectius i reformes pactades.
Aquest sistema, pensat per a agilitzar la inversió, s’hauria aplicat amb un marc antifrau massa genèric. El Tribunal constata que el reglament del programa fixava obligacions de control de forma molt general, sense concretar requisits mínims ni mecanismes detallats, limitant així l’avaluació inicial de la Comissió sobre la solidesa dels sistemes nacionals.
Els acords amb els estats membres tampoc defineixen prou clarament les funcions de cada organisme responsable del control, fet que ha derivat en aplicacions desiguals i supervisió insuficient en alguns països. No és una qüestió menor, tenint en compte que, fins al moment, suposa la resposta financera més ambiciosa de la història de la Unió Europea.
Mesures tardanes i detecció insuficient
Tot i que els estats han implantat mesures preventives, l’òrgan fiscalitzador considera que la detecció del frau continua sent el gran punt feble del sistema. En molts casos, els organismes coordinadors no n’han exercit una supervisió activa i diverses mesures antifrau s’han posat en marxa amb retard.
L’informe també destaca l’escàs ús de les eines tecnològiques de detecció. Amb prou feines el 65% dels organismes utilitzen Arachne, el sistema europeu d’anàlisi de dades per identificar irregularitats. Prop d’un de cada cinc no fa servir cap eina d’aquesta mena.
Un altre element preocupant és que, quan falta només un any per a la finalització del programa, els canals anònims de denúncia no han registrat cap cas de frau en els organismes analitzats a l’auditoria, sense que les autoritats hagin investigat els motius d’aquesta absència.
Informació incompleta i risc de no recuperar els fons
El Tribunal de Comptes Europeu alerta que les dades disponibles sobre el frau es troben fragmentades i no són comparables entre països, atès que a hores d’ara encara no existeixen criteris harmonitzats sobre què s’ha de comunicar ni en quins terminis. Això dificulta la capacitat de la Comissió per a actuar-hi amb diligència i aplicar-hi correccions.
A més a més, el sistema actual no imposa als estats el retorn al pressupost europeu dels diners afectats per casos de frau, llevat que Brussel·les consideri insuficients les quantitats recuperades per les autoritats nacionals. En certs països, els primers pagaments es van efectuar abans que la CE completés les auditories sobre els sistemes antifrau, obrint la porta a què es produïssin desemborsaments milionaris sense evidències suficients pel que fa a l’eficàcia dels controls.
Els autors de l’informe lamenten igualment que les resolucions judicials relatives a aquesta qüestió tindran lloc després del tancament formal del programa, aquest 2026, quan ja no hi haurà obligació de notificar els casos. Aquesta situació comprometria les possibilitats de la Comissió per a comprovar si els estats han recuperat prou fons i per a executar millores, amb el risc que bona part dels diners es perdin definitivament.
Deficiències detectades a l’estat espanyol
L’auditoria identifica mancances concretes al si del sistema espanyol de control dels fons de recuperació. El Tribunal assenyala que els procediments inicials presentaven debilitats significatives en l’avaluació del risc de frau i en els mecanismes de verificació, motiu pel qual se n’hagueren d’introduir ajustos.
D’acord amb l’informe, la Comissió va detectar la necessitat de millorar els procediments de control i va exigir canvis abans d’autoritzar determinats pagaments. Entre les millores exigides hi havia l’adaptació de metodologies d’avaluació del risc i l’ajust dels procediments de verificació dels projectes finançats.
El Tribunal subratlla que aquests canvis es van implementar després de l’inici del programa, fent palès que el conjunt de les administracions de l’Estat involucrades en el programa del MRR no comptaven amb la capacitat ni les garanties necessàries en el moment de les primeres transferències de fons.
