Tot i les solemnes declaracions sobre transparència i bones pràctiques que acostumen a formular-se des de Brussel·les, el sistema amb què les institucions de la UE financen organitzacions no governamentals presenta greus deficiències. Així ho denuncia un recent informe publicat pel Tribunal de Comptes Europeu, que assenyala nombroses llacunes, inconsistències i zones fosques en el repartiment de fons públics a ONG.
Entre el 2021 i el 2023, la UE va comprometre 7.400 milions d’euros destinats a aquesta mena d’entitats: 4.800 milions gestionats directament o indirecta per la Comissió Europea i 2.600 milions canalitzats a través dels estats membres. Unes quantitats exorbitants de diners dels contribuents europeus que, segons el document del Tribunal de Comptes comunitari, es transfereixen sense garanties adequades: no hi ha una base de dades fiable, la majoria de les entitats no estan ben classificades, i els controls sobre l’ús dels fons són pràcticament inexistents.
Una de les principals alertes contingudes a l’informe té a veure amb el fet que moltes de les entitats etiquetades com a “ONG” no compleixen ni tan sols amb els criteris bàsics, com ara la independència respecte de governs o l’absència d’interessos comercials. En alguns casos, fins i tot, el supervisor ha detectat que organismes directament vinculats a l’Estat o al sector privat han rebut finançament com si fossin ONG, atès que el sistema es basa, incomprensiblement, en l’autodeclaració.
La Comissió Europea no comprova de manera activa si aquestes organitzacions respecten els valors fonamentals de la UE, limitant-se a demanar una declaració signada pels seus responsables, sense contrastar ni investigar res. Amb els antecedents d’escàndols com el “Qatargate” o el derivat del programa “LIFE”, que inclou el finançament d’ONG amb finalitats de pressió política, aquest grau de permissivitat resulta preocupant a ulls del Tribunal de Comptes Europeu.
Un altre element inquietant és que només 30 ONG concentren més del 40% de tot el finançament atorgat entre 2014 i 2023. Això suposa 3.300 milions d’euros lliurats a unes poques desenes d’entitats en només una dècada. Tot i que l’informe omet noms, s’hi suggereix que aquest desequilibri revela un risc greu de clientelisme i de distorsió de l’ecosistema de la societat civil.
I això no és tot. La situació s’agreuja quan s’observa que molts estats membres, entre els quals alguns tan rellevants com Alemanya i França, ni tan sols hi col·laboren. Ambdós països s’haurien negat a proporcionar dades bàsiques amb l’argument que “no tenen una definició legal d’ONG”.
Resulta igualment alarmant la situació que presenta el denominat Sistema de Transparència Financera (STF). Aquesta eina que hauria de permetre a la ciutadania poder rastrejar la destinació i l’ús d’aquests diners públics és descrita a l’informe com un “laberint incomprensible”. La informació es troba fragmentada en diverses plataformes digitals, portals nacionals i bases de dades inconnexes. En moltes ocasions es presenta en formats inintel·ligibles.
