Tal com pot comprovar-se al portal oficial del govern federal dels Estats Units USAspending.gov, el Poynter Institute for Media Studies va rebre des de l’any 2023 almenys 2,4 milions de dòlars en fons públics. Les quantitats més elevades van ser atorgades durant l’administració Biden i per mitjà de diverses fórmules: contractes de serveis formatius, subvencions a projectes i préstecs.
Segons les dades publicades, els diners provenen de diferents agències governamentals. Hi trobem l’aportació d’1,67 milions de dòlars a càrrec de l’Administració de Petites Empreses, així com contribucions de l’Agència dels Estats Units per a Mitjans Globals i el Departament per valor de 423.781 i 367.435 dòlars, respectivament. També un contracte específic de 68.937,81 dòlars destinat a la “capacitació obligatòria en periodisme”.
No es tracta d’una entitat qualsevol; l’Institut Poynter és un dels actors més influents en la indústria de la “verificació de fets”. Aquesta organització administra la International Fact-Checking Network (IFCN), que aplega i certifica més de 170 mitjans de verificació arreu del món. Poynter és, a més a més, part de la xarxa global del magnat d’origen hongarès George Soros. Només entre els anys 2016 i 2019, l’IFCN va rebre 492.000 dòlars de l’Open Society Foundations (OSF).
Biaix ideològic i conflictes d’interès
En poc temps, els autodenominats “verificadors de fets” han aconseguit ostentar un extraordinari poder d’influència sobre el flux d’informació en línia, especialment a les xarxes socials. Sota el pretext d’una suposada “lluita contra la desinformació”, aquestes entitats han gaudit els darrers anys d’una notable capacitat d’incidència en el discurs públic.
Malgrat presentar-se com a actors objectius i imparcials, la seva dependència financera respecte del poder polític, les seves connexions amb l’entramat ideològic de Soros i la seva intervenció als sistemes de moderació de les plataformes digitals posen en dubte aquesta pretesa neutralitat.
De fet, els verificadors de dades han exhibit nombroses mostres d’inclinació ideològica en favor de determinats grups polítics. Cristina Tardaguila, exdirectora associada de Poynter, va formar part del consell assessor de l’Índex de Desinformació Global (GDI), una organització coneguda per classificar contingut en línia d’acord amb les pròpies mètriques de “confiabilitat”, les quals han estat qüestionades per la seva evident parcialitat. L’any 2019, Poynter va impulsar una controvertida llista negra que integrava una trenta de mitjans d’orientació conservadora, amb l’ànim de desacreditar-los i neutralitzar el seu abast en línia.
Sistema de censura encoberta
Un informe de la Cambra de Representants dels EUA del passat mes de setembre va concloure que el govern federal va destinar ingents quantitats de diners dels contribuents a aquesta mena d’organitzacions, dedicades a identificar “narratives adverses” i marcar-les com a “desinformació”, independentment de la seva veracitat. L’informe assenyalava expressament la IFCN de l’Institut Poynter dins el que anomena com a “complex industrial de censura”.
D’acord amb el document del Capitoli, veus conservadores i opinions incòmodes van ser censurades durant el mandat de Biden amb l’ajuda de verificadors de dades certificats per la IFCN. En moltes ocasions aquestes pràctiques estaven integrades amb les polítiques de moderació de continguts de les principals xarxes socials. És el cas del programa de verificació de dades de Meta, en què va participar PolitiFact, la principal unitat de verificació de Poynter.
Mark Zuckerberg, director executiu de Meta, anunciava el passat mes de gener que els verificadors deixarien d’operar tant a Facebook com a Instagram. L’empresari admetia el biaix polític d’aquestes entitats, que havien acabat esdevenint “eines per a censurar”. Mesos abans ja havia reconegut que la seva companyia havia cedit a les pressions del govern de Joe Biden per a eliminar publicacions desfavorables durant la crisi de la Covid-19.
La connexió catalana
Entre els 170 verificadors que operen sota el paraigua de la International Fact-Checking Network hi ha Verificat. Aquest artefacte de George Soros a Catalunya va arrencar la seva activitat gràcies als gairebé 75.000 euros injectats als seus inicis per l’Open Society Foundations, als quals cal afegir 20.000 euros més a càrrec de la mateixa IFCN.
Els fons que Verificat ha rebut d’aquestes dues entitats de l’estructura global de Soros durant el període de 2019 a 2023 s’eleven a 267.450,54 euros. Avui dia s’ha convertit, a més a més, en una autèntica succionadora de diners públics: només als darrers tres anys ha percebut més d’un milió d’euros en subvencions públiques directes.
La trajectòria de Verificat està marcada per preteses verificacions que traspuen biaixos ideològics i una intenció palmària d’apuntalar el relat oficial en detriment del pluralisme informatiu. De fet, exerceix com a una eina més de l’establishment de la UE per a influir sobre l’opinió pública i silenciar la discrepància política.
Com ha quedat palès recentment amb els escàndols de la USAID i el CERV, tant Washington com Brussel·les han emprat ONG interposades per a desestabilitzar països amb governs sobiranistes, avançar en l’agenda globalista i externalitzar la censura.
Per publicar un comentari heu de iniciar sessió.