La Revista de Catalunya, capçalera degana de l’assaig en llengua catalana fundada el 1924 per Antoni Rovira i Virgili, viu una nova etapa de revitalització sota la direcció de Frederic J. Porta. L’arribada del jove historiador i politòleg barceloní al capdavant de la publicació, a principis de 2025, ha coincidit amb una millora en la venda d’exemplars i amb una entrada sobtada de desenes de nous subscriptors.
Tant és així que, tal com ha explicat el mateix Porta en una conversa mantinguda amb L’Alternatiu, el tiratge actual supera el de les darreres dues dècades i ja s’acosta al dels millors anys de l’etapa de Max Cahner. “Hem revertit la caiguda de subscriptors”, apunta.
La revista, que al llarg del segle XX ha passat per episodis de suspensió, exili i diverses refundacions, havia entrat els últims anys en una fase de certa atonia. Sense trencar amb l’essència de la centenària publicació, l’equip liderat per Porta aposta per la qualitat dels continguts i una renovació estètica que ja es reflecteix en els dos darrers números, dedicats a la llengua i al franquisme, respectivament. El canvi pot constatar-se tant en el disseny com en la línia de continguts, combinant una presentació moderna amb referències a la tradició de la revista.
En una entrevista prèvia concedida al canal de YouTube de l’analista Carles Valbuena, Porta revelava el grau de minuciositat que hi apliquen, fins al punt que ni tan sols la tipologia del paper emprat es deixa a l’atzar: “Volia que l’agafessis [la revista] i diguessis: això és estrany, perquè el disseny és modern, actual, però té algunes coses que recorden abans de la guerra”. Un exemple d’aquesta estratègia adreçada a retornar el prestigi de la publicació al si del panorama cultural català.
Equilibri ideològic i pluralitat
Tot i adscriure’s obertament a un nacionalisme conservador, Porta defensa -i practica- una línia editorial basada en l’equilibri ideològic. La selecció d’autors evidencia aquesta voluntat d’incloure una representació àmplia del conjunt de corrents que integren el nacionalisme català.
És el cas del pròxim número, “La independència en perspectiva”, que comptarà amb veus diverses que van des de Núria Cadenes fins a Joan Ramon Resina. El nou número, coordinat per Elisenda Paluzie i Fermí Rubiralta, es presenta el dimarts de la setmana vinent a la Llibreria Ona de Barcelona.
A parer del director, que fa pocs dies participava com a convidat al pòdcast de La Catalunya Woke, aquesta decisió d’oferir al lector textos d’una pluralitat de sensibilitats polítiques és una de les raons que explicaria la bona acollida en termes comercials de la Revista de Catalunya d’ençà de l’inici de la nova etapa.
Relleu generacional
Frederic J. Porta, nascut a Barcelona el 1996, dirigeix també la revista digital Esperit i s’ha especialitzat en història contemporània de Catalunya, especialment en l’estudi del nacionalisme i l’independentisme. Tot i la seva joventut -enguany farà trenta anys-, ja acumula diversos llibres i desenes d’articles acadèmics publicats, compaginant la direcció editorial amb la recerca universitària.
Actualment, treballa en una obra dedicada a Josep Maria Batista i Roca, figura clau del catalanisme intel·lectual del segle XX. Sortirà el maig, de la mà de l’editorial Base. En paral·lel, Porta també prepara un llibre sobre el pensament polític de Joan Salvat-Papasseit, una dimensió del poeta que considera poc explorada fins al moment.
La nova etapa de la Revista de Catalunya es troba així en un moment de transició, tant en la direcció com en el patronat de la fundació editora. Amb un equip jove i una aposta per la qualitat, la pluralitat ideològica i l’ambició intel·lectual, la històrica publicació sembla recuperar impuls coincidint amb l’inici del seu segon segle de vida.
