No és casualitat que amb la marxa dels demòcrates de la Casa Blanca i la caiguda de Justin Trudeau al Canadà hagi arribat l’ocàs dels “verificadors de fets”, ara per ara, a l’Amèrica del Nord. Aquestes organitzacions autoerigides com a “defensores de la veritat” mai no han estat res més que els instruments amb què els governs han pogut externalitzar la censura sense embrutar-se les mans. Així, finançaren i promogueren un exèrcit de verificadors de fets i empreses tecnològiques que els fessin la feina bruta de vigilar, etiquetar i eliminar opinions incòmodes.
El que es presentà inicialment com una iniciativa lloable per a combatre la suposada desinformació ha esdevingut un esquema de censura a gran escala. Un informe de la Cambra de Representants dels EUA del passat mes de setembre va concloure que organismes com el Centre de Participació Global (GEC) del Departament d’Estat van transferir milions i milions de dòlars dels contribuents a plataformes digitals i organitzacions “independents”. Aquestes es dedicaren amb entusiasme a la tasca d’identificar “narratives adverses” i marcar-les com a “desinformació”, independentment de la seva veracitat.
L’estratègia és brillant per la seva simplicitat: els governs no són els qui imposen restriccions directes, evitant així acusacions de censura o de vulnerar el dret a la llibertat d’expressió, en el cas dels Estats Units, consagrat a la Primera Esmena. En canvi, són actors “independents” com verificadors de fets i empreses tecnològiques que, a través de l’assenyalament i la deslegitimació, per una banda, i de modificacions d’algorismes i polítiques de moderació de contingut, per l’altra, restringeixen tot allò que no encaixi amb el relat oficial.
L’inici de la fi dels verificadors, evidenciat amb el recent anunci de Facebook de desmarcar-se’n, sembla ara per ara limitar-se als Estats Units i el Canadà. A la UE, la Comissió Europea continua determinada a fer ús de l’espantall de la desinformació i la ingerència estrangera com a fórmula per a conservar el control de la narrativa i cotes de poder: la suspensió de les eleccions romaneses n’és la mostra més clara i preocupant.
Tot apunta, més aviat, al fet que Brussel·les redoblarà els esforços per a institucionalitzar la censura amb el desplegament de la Llei de Serveis Digitals (DSA). Els darrers moviments van dirigits a la creació d’unitats de monitoratge de xarxes socials i a l’aplicació de tècniques de coerció econòmica sobre plataformes digitals per tal que compleixin amb l’orwel·liana regulació europea respecte de la moderació del discurs en línia.
Que el poder externalitza la funció censuradora a “verificadors de fets” es fa palès a casa nostra en el cas de Verificat. Aquest mitjà, creat ara fa cinc anys amb els diners de la xarxa global de George Soros, ha ingressat entre 2021 i 2024 més d’un milió d’euros del conjunt d’administracions públiques de casa nostra. Verificat forma part de la Internacional Fact-Checking Network (IFCN), esmentada a l’informe del Capitoli i que rep fons del National Endowment for Democracy, afiliat al Departament d’Estat dels EUA, així com de l’Open Society Foundation de Soros i de la Fundació Bill i Melinda Gates, entre d’altres.
Si bé la victòria de Trump ha suposat un punt d’inflexió en tot allò que té a veure amb la llibertat d’expressió, l’Europa continental s’endinsa encara més en la direcció oposada a la tendència que s’obre des de l’altra cantó de l’Atlàntic. Es preveu doncs que els verificadors de fets nostrats continuïn erosionant la llibertat d’expressió i el pluralisme informatiu, al servei d’un sistema que s’exhibeix com a defensor de la democràcia mentre silencia les veus dissidents. La pròxima vegada que topem amb una etiqueta d'”això és fals”, convindria recordar que no es tracta només d’un verificador de fets fent la seva feina, sinó de tota una maquinària dissenyada per a modelar què pots veure, dir i creure.
