La decisió del Tribunal Constitucional de Romania d’anul·lar les eleccions presidencials que hi havia en curs al país no és un atac a la democràcia. És, si de cas, un acte de compassió cap a un poble que, com va demostrar palmàriament fa dues setmanes, no sap triar els seus líders.
Călin Georgescu, candidat antiglobalista -i cavall de Troia de Vladímir Putin segons els euròcrates-, va guanyar la primera volta amb un avantatge que deixava bocabadats els enquestadors i els guardians de l’ortodòxia democràtica del continent. Per descomptat, no podia ser degut al fet que la població, farta de les elits tradicionals, decidís votar amb fúria i menyspreu envers els governants de sempre. No, això hauria estat massa democràtic. És preferible treure a passejar el fantasma de la ingerència russa, afegir-li l’embolcall de la desinformació a TikTok i exhibir-lo com a prova irrefutable que el poble senzillament no sap què es fa.
El més fascinant de tot plegat és com l’establishment, amb la subtilesa que el caracteritza, decideix que el millor per salvar la democràcia és cancel·lar-la. Un candidat que diu el que pensa, agrada a la gent, però que no combrega amb Brussel·les i Washington? Cal aturar-ho abans que es produeixi un fet tan irreparable com respectar la voluntat popular. Perquè és clar, quan les urnes brinden resultats que incomoden les elits, sempre hi ha una “crisi de legitimitat” que justifica recórrer al comodí judicial. Quin serà el següent pas? Designar a dit el pròxim president per tal d’evitar les molèsties ocasionades per més errors ciutadans?
El suport popular obtingut per Gerogescu ha fet saltar totes les alarmes als despatxos de la Unió Europea. “Romania està a punt de caure en mans del populisme rus!” exclamen, mentre miren de reüll Hongria, Eslovàquia i qualsevol altre indret on els ciutadans insisteixin en contradir amb el seu vot la narrativa oficial. Però si la maligna influència russa era tan òbvia, per quina raó no es varen prendre mesures preventives? Potser perquè, al cap i a la fi, qui els fa por no és el Kremlin sinó el poble, aquesta massa impredictible que cada cert temps decideix exercir el poder de què teòricament disposa.
La ironia final, i el que ens hauria d’amoïnar per damunt de qualsevol altra consideració, és el precedent que això representa per al conjunt d’Europa. Si avui és TikTok el culpable d’un resultat electoral perniciós i indesitjable, demà serà un meme a Twitter/X, una cadena de WhatsApp o qualsevol altra eina que no puguin controlar des dels despatxos de la partitocràcia. Amb l’inaudit episodi romanès assistim a la inauguració de l’era de la postdemocràcia, en què el vot val menys que les sospites i on els tribunals tenen més poder que les urnes.
Romania ha estat designada per a acollir la posada en escena d’una obra que el mundialisme replicarà ben aviat arreu: un vodevil on el poble és present, però només com a públic, mai com a protagonista. L’elecció dels governants, clarament, és massa important per deixar-la en mans dels ciutadans. Al capdavall, què en saben ells de democràcia?
