La teoria de la possible invalidesa de la renúncia del papa Benet XVI torna a revifar arran d’una nova informació publicada aquest dimarts pel portal canadenc LifeSiteNews. D’acord amb aquesta exclusiva, l’Oficina del Promotor de Justícia de l’Estat de la Ciutat del Vaticà hauria confirmat per escrit que manté oberta una investigació penal sobre una petició que qüestiona la legitimitat de l’abdicació de l’any 2023 del pontífex alemany.
La carta, signada el passat 30 de març pel promotor Alessandro Diddi, admet explícitament que “s’estan duent a terme investigacions” i que no és possible determinar quan conclouran. Es tracta del primer reconeixement oficial d’una investigació activa sobre aquesta qüestió, després d’anys de controvèrsies.
Denúncia persistent
L’origen del cas es troba en el treball del periodista italià Andrea Cionci, autor del llibre El Codi Ratzinger. Des de 2020, Cionci ha desenvolupat una línia de recerca extensa, amb centenars d’articles, pòdcasts i conferències, en què defensa que la renúncia de Benet XVI podria no complir els requisits canònics per a ser considerada vàlida.
Aquesta activitat culminava amb la presentació, el 6 de juny de 2024, d’una petició penal de més de cent pàgines davant el tribunal vaticà, ampliada posteriorment amb nous elements i denúncies. Tot plegat, segons la informació LifeSiteNews, hauria desembocat en l’expedient actualment en curs.
El nucli de la controvèrsia: munus vs ministerium
El centre del debat rau en un element tècnic del dret canònic que ha esdevingut clau en la interpretació dels fets: la distinció entre munus, entès com l’ofici papal en si mateix, i ministerium, que fa referència al seu exercici pràctic. D’acord amb la tesi de Cionci, la Declaratio pronunciada per Benet XVI l’11 de febrer de 2013 no seria una abdicació formal, sinó una decisió jurídica d’una altra naturalesa.
Aquesta interpretació sosté que el papa hauria renunciat únicament a l’exercici del ministeri, sense abandonar l’ofici en si mateix, fet que hauria deixat la seu de Roma en una situació de sede impedita i no pas vacant. En aquest escenari, el conclave posterior que va escollir el seu successor podria ser considerat irregular des del punt de vista canònic.
La hipòtesi es fonamenta també en una anàlisi filològica del text llatí. El document examinat apunta que el terme commissum, efectivament pronunciat per Benet XVI, podria traduir-se com a “delicte” i no com a “encàrrec”, fet que alteraria substancialment el significat de la declaració i la convertiria en una denúncia jurídica més que no pas en una renúncia.
Una hipòtesi més àmplia: maniobres en el conclave de 2005
La investigació de Cionci no es limita a la renúncia de 2013, es remunta al conclave de 2005 que va dur Joseph Ratzinger al pontificat. Segons aquesta línia interpretativa, haurien existit pactes i maniobres entre cardenals que podrien haver vulnerat la normativa establerta per la constitució apostòlica Universi Dominici Gregis.
El periodista italià recopila diversos testimonis i reconstruccions que descriuen un escenari de tensió i bloqueig entre candidats, amb moviments estratègics per influir en el resultat final. En aquest context també apareix la figura de Jorge Mario Bergoglio, que el 2013 va assumir el pontificat com a Francesc I, al qual diverses fonts atribueixen un paper rellevant en aquell conclave de l’any 2005.
Reaccions i matisos dins del món catòlic
Si bé les tesis de Cionci han generat interès en determinats sectors del catolicisme, especialment en cercles tradicionalistes, a hores d’ara el seu grau d’acceptació és molt limitat. Algunes figures properes a Benet XVI, com Georg Gänswein, s’han referit a un “ministeri petri ampliat” per a descriure la situació posterior a la renúncia del pontífex, tot i que han rebutjat que això n’impliqui la invalidesa.
Altres veus dins de l’Església han exhibit desacord en relació amb les asseveracions més contundents formulades pel periodista. És el cas de Giorgio Maria Faré, que, tot i haver-se inspirat inicialment en els treballs de Cionci, se n’ha anat distanciant progressivament de conclusions més expeditives, sobretot les que qüestionen la legitimitat dels papats posteriors.
Procés en marxa amb conseqüències incertes
Malgrat que la investigació es troba encara en una fase preliminar, el fet que el Vaticà hagi reconegut formalment l’existència d’un expedient obert suposa un canvi significatiu en la gestió d’aquesta controvèrsia. Fins ara, la Santa Seu havia evitat validar institucionalment aquestes teories, mantenint-les en l’àmbit de la discussió externa.
Tanmateix, la confirmació del procediment judicial no implica cap posicionament sobre el fons de la qüestió. La negativa a facilitar accés a la documentació podria respondre a criteris processals propis de casos oberts i el resultat final continua sent incert.
Sigui com sigui, el cas posa en relleu la persistència d’un assumpte complex que combina teologia, dret canònic i interpretació històrica, i que continua projectant ombres sobre un dels episodis més excepcionals de la història recent de l’Església catòlica.
Per publicar un comentari heu de iniciar sessió.