La implantació del “val escolar” per part de la Generalitat de Catalunya, l’any 2023, va ser concebuda inicialment com una mesura per pal·liar els efectes de la inflació en la despesa educativa de les famílies. La iniciativa, que amb el present ja acumula tres cursos escolars d’aplicació, ha generat dubtes sobre la seva eficàcia, equitat i impacte reals.
En paral·lel, un informe de la Sindicatura de Comptes relatiu al curs 2023-2024, juntament amb els resultats derivats de la mesura, dibuixen un escenari marcat per mancances estructurals i per una elevada concentració dels fons públics en un nombre reduït d’empreses.
Política qüestionada des de l’origen
Les conclusions publicades el setembre de 2024 per la Sindicatura de Comptes posen fins i tot en dubte el procés d’aprovació del “val escolar”. Per començar, l’òrgan de supervisió critica que s’impulsés sense disposar prèviament de l’informe d’impacte econòmic i social (IIES), un document obligatori en actuacions d’aquesta magnitud econòmica, d’acord amb la normativa vigent. Aquest fet implica que el Govern, liderat el 2023 per Pere Aragonès (ERC), va tirar endavant una política pública amb un cost de desenes de milions d’euros sense poder acreditar que fos la millor opció disponible ni haver-ne valorat alternatives.
Tampoc no se n’hauria elaborat un diagnòstic detallat de la situació. La documentació analitzada es limitava, a parer de la Sindicatura de Comptes, a assenyalar l’augment de preus derivat del context internacional, però sense aportar dades específiques sobre l’evolució del cost del material escolar ni sobre el seu pes real en la despesa de les famílies. Això esdevé especialment rellevant, atès que l’augment de l’IPC en aquest tipus de productes era en aquell moment del 5,6%, inferior al de l’índex general.
Un altre element central de crítica té a veure amb el caràcter universal de l’ajut. L’informe qüestiona la decisió d’atorgar una quantitat fixa -100 euros per alumne en el primer any- a totes les famílies, sense tenir en compte el nivell de renda. La Sindicatura considera que aquesta opció no contribueix a millorar l’equitat i que podria haver-se optat per mecanismes més focalitzats.
Desconnexió amb la realitat educativa
L’anàlisi de la Sindicatura posa de manifest que el disseny del “val escolar” no es va ajustar a la realitat del sistema educatiu: en la majoria dels centres, les famílies ja assumeixen quotes de material escolar o participen en sistemes de compra col·lectiva a través de les associacions de famílies. Un fet que hauria reduït en la pràctica la capacitat de la mesura a l’hora d’alleugerir la despesa real.
Aquesta desconnexió també afecta directament la manera d’usar el val. Segons l’informe, els col·lectius més vulnerables, que haurien de ser-ne els principals beneficiaris, són en realitat els que menys utilitzen els vals. En centres públics de màxima complexitat, la proporció de no utilització és significativament superior a la mitjana.
A més a més, la Sindicatura assenyala que no es van establir indicadors concrets per a mesurar l’impacte de la iniciativa ni valors de referència per a avaluar si se n’assolien els objectius. Una mancança que dificulta comprovar si la mesura ha complert la seva finalitat principal.
Al mateix temps, l’organisme detecta una contradicció en la formulació dels objectius: si bé l’objectiu inicial era alleugerir la càrrega econòmica de les famílies, finalment s’hi incorporà de manera explícita la voluntat d’afavorir comerç, un element que no presenta cap mena de vinculació amb la motivació original de la iniciativa.
Oligopoli en la distribució dels fons
L’altra gran qüestió de controvèrsia en relació amb el “val escolar” tracta de la distribució dels recursos. Tot i que més de 2.000 establiments s’adheriren aquell primer curs a la campanya, les dades posen de manifest una concentració molt elevada dels fons en un grup reduït d’operadors. En el primer any, només sis empreses van acaparar el 47,84% de l’import total bescanviat.
Aquest patró no només s’ha mantingut, sinó que ha consolidat un escenari que s’aproxima a un oligopoli de facto, en què les grans superfícies i operadors amb més capacitat logística han captat la major part dels recursos públics assignats a la mesura.
Les xifres evidencien que el disseny del sistema -basat en vals bescanviables en establiments- ha beneficiat notablement els grans operadors comercials. Malgrat la participació de milers d’establiments, la realitat és que la major part dels recursos s’ha concentrat en cadenes amb gran capacitat de distribució, notorietat de marca i implantació territorial.
Tant és així, que el Gremi de Llibreters de Catalunya va denunciar l’abús per part dels grans operadors, que han facilitat l’ús dels vals a través de plataformes digitals, permetent compres a distància malgrat que només estava previst el bescanvi presencial. A això s’hi suma l’increment de vals cedits a centres educatius que acaben canalitzant-se cap a grans distribuïdores, deixant de banda el comerç local.
En aquest sentit, el gremi ha insistit a advertir que aquestes pràctiques de competència deslleial posen en risc la viabilitat de centenars de llibreries que han complert els requisits del programa. En conseqüència, la mesura no només no hauria afavorit el comerç de proximitat, sinó que, en la pràctica, hauria reforçat la posició dels principals actors del sector.
Abacus, el principal beneficiat
En aquest context, el cas d’Abacus sobresurt clarament per damunt de la resta. El curs 2023-2024, la companyia va ingressar a través del “val escolar” uns 11,9 milions d’euros sobre un total de 42,3 milions, és a dir, gairebé el 30%. L’import facturat per Abacus per aquest concepte fou set vegades més elevat respecte de l’obtingut per El Corte Inglés, el segon operador més beneficiat durant el primer any d’aplicació.
El curs següent, el 2024-2025, Abacus va percebre gràcies a la mesura 8,9 milions d’euros, equivalent al 20,7% del volum total, tal com reflecteixen les dades oficials publicades pel Departament d’Educació. Pel que fa al present curs 2025-2026, dels 42,8 milions d’euros distribuïts, Abacus n’ha ingressat 8,4, el 19,7% del total.
Així, Abacus ha acumulat fins al moment ingressos per valor de 29,3 milions d’euros a càrrec del pressupost de la Generalitat i canalitzats per mitjà del “val escolar”. Un volum que representa el 22,8% del total i que suposa que gairebé un de cada quatre euros dels fons consumits en vals escolars han anat a parar a aquesta organització.
Flux constant de diners públics
Els ingressos procedents del “val escolar” s’afegeixen a l’exorbitant quantitat de recursos públics que ha rebut el grup Abacus en els darrers anys. Entre novembre de 2021 i desembre de 2025, el conjunt de fons públics supera els 90 milions d’euros, incloent-ne els vinculats als vals.
L’impuls de “val escolar” per part del govern català, a partir de 2022, va coincidir en el temps amb l’ascens com a director general d’Abacus d’Oriol Soler, figura destacada de l’òrbita d’Esquerra Republicana de Catalunya.
A banda dels prop de 30 milions associats als vals escolars, Abacus ha rebut més de 23,1 milions en contractes públics adjudicats per diverses administracions. S’hi sumen 20,5 milions rebuts en subvencions públiques, 13,9 milions en encàrrecs de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals i, finalment, 2,7 milions d’euros en concepte de publicitat institucional.
