La dispersió partidista és un dels trets que caracteritza l’independentisme extraparlamentari a Catalunya. Un nombre massa elevat de sigles i programes, sovint equivalents, que els impossibilita reeixir electoralment. Lluny d’entendre’s i establir aliances que poguessin constituir un projecte solvent i amb opcions, la tendència seguida fins ara ha estat la de persistir en la fragmentació.
L’esgotament del processisme suposava una situació idònia per a promoure una alternativa als partits que han capitalitzat el vot independentista els darrers deu anys. Una ocasió desaprofitada pel nacionalisme no institucionalitzat, incapaç de treballar plegat, molts cops per desavinences personals. L’elector, en conseqüència, ha percebut la manca d’unitat com un signe d’incompetència gestora i ha penalitzat unes opcions a anys llum d’assolir cap èxit. L’abundància de capelletes genera desconfiança i desencís, al mateix temps que es malbaraten actius humans i materials en inefectives accions aïllades.
És per això que resulta noticiable la integració del Bloc Sobiranista Català (BSC) al partit impulsat per la regidora de Ripoll, Sílvia Orriols. El procés d’integració, consumat públicament entre els representants d’ambdues formacions en un acte celebrat aquest dissabte, implica un trencament amb aquesta deriva disgregadora. A petita escala, Aliança Catalana (AC) es reforça eixamplant les seves files. Caldrà veure, a partir d’ara, si som davant d’un episodi aïllat o de l’inici del necessari canvi de tendència que permeti aquest espai polític sortir de la irrellevància.
