Ja fa anys que el denominat sistema de crèdit social és una realitat a la Xina. La tecnologia de reconeixement facial i les eines basades en el Big Data permeten el govern assignar a cada ciutadà un valor numèric que en determina el grau de reputació individual. L’historial de multes de trànsit, els hàbits de consum, la disciplina tributària o la participació en causes solidàries, són exemples dels paràmetres que defineixen aquesta puntuació.
Ostentar una xifra elevada facilita l’accés a certs beneficis socials i financers. A l’extrem oposat, un mal resultat pot ser penalitzat amb restriccions a l’hora d’obtenir bitllets d’avió o amb majors temps d’espera per a rebre assistència sanitària. L’estat de vigilància permanent a què es troba sotmesa la població xinesa proporciona l’ingent volum d’informació que fa possible l’establiment d’aquest rànquing que distingeix entre “bons” i “mals” ciutadans.
Des d’Europa continua percebent-se com a un fenomen llunyà, malgrat que algunes veus ja alertaren que el “passaport covid” s’inspirava en el model de crèdit social xinès. L’evolució del certificat sanitari implantat a Ucraïna arran de la pandèmia reforça l’argumentari dels qui sostenen aquestes tesis.
En aquest sentit, el govern de Kíev ha posat recentment en marxa una aplicació per a dispositius mòbils que agrega simultàniament les funcions d’identificació personal, de certificat de vacunació i de saldo social. A la pràctica, implica que aquells ciutadans que acreditin estar al corrent del calendari de vacunació vigent a cada moment, disposaran en exclusiva d’una assignació monetària per a consumir un ampli ventall de productes i serveis.
Mitjans de transport, cinemes, teatres, museus, farmàcies, llibreries o gimnasos, són algunes de les tipologies comercials que s’inclouen al sistema i en què els usuaris de l’aplicació poden destinar les 1.000 hrívnies per persona amb les que l’executiu ucraïnès ha posat en marxa la iniciativa.
D’aquesta manera, el sistema de crèdit social aterra a Europa a través d’Ucraïna, on els ciutadans ja veuen condicionades les possibilitats vitals en funció del seu nivell d’obediència. Les semblances amb la Xina són inequívoques. A hores d’ara al país asiàtic aquest sistema ja influeix sobre la capacitat de llogar habitatge, d’optar a determinats llocs de treball, d’escollir l’escola dels fills, d’accedir a establiments d’oci o de gaudir d’una connexió a internet fluïda.
