Quan en plena recta final de la campanya de les presidencials de 2020 als Estats Units el New York Post publicà part del contingut trobat al portàtil de Hunter Biden, la resta d’actors mediàtics s’erigiren en tallafoc informatiu. Desprestigiaren el missatger i menystingueren la informació, malgrat la transcendència i la versemblança que l’envoltaven.
D’aquesta manera, les redaccions dels principals grups de comunicació refusaren tractar l’assumpte aplicant-ne criteris periodístics i la reacció predominant fou impròpia de l’exercici de la professió. Els correus electrònics destapats revelaven l’enriquiment obtingut a Ucraïna pel fill de l’actual president nord-americà, gràcies a la influència del demòcrata sobre l’administració corrupta de Kíev, mentre era vicepresident al govern d’Obama. Titllada de falsa o directament ocultada, s’aconseguí minimitzar l’impacte social que mereixia una notícia d’aquesta magnitud i s’entregaren en safata a Joe Biden les claus de la Casa Blanca.
L’anterior estratègia ha estat reproduïda en ocasió dels reiterats avisos formulats pel Kremlin, que assegura tenir constància de l’existència d’activitats de desenvolupament d’armes biològiques a Ucraïna, patrocinades pel Pentàgon. Les escasses referències que n’han dedicat els mitjans de masses occidentals al respecte, s’han utilitzat per a acusar Moscou de difondre notícies falses. La Unió Europea i les plataformes digitals dominants ja s’havien encarregat prèviament de censurar els canals susceptibles de fer-ho arribar al gran públic.
Ambdós episodis han estat objecte del mateix modus operandi mediàtic. Al marge de qualsevol senyal de prudència, els mitjans convencionals s’han afanyat a qualificar de propaganda les informacions que els exposaven. Però no és l’única connexió que els uneix. Després que recentment el prestigiós The New York Times reconegués -amb setze mesos de retard- l’autenticitat dels arxius que s’atribuïen a Hunter, el Daily Mail publicava fa pocs dies material inèdit també present a la memòria del portàtil abandonat. Els nous missatges interceptats vinculen Biden fill amb el desenvolupament d’armes químiques a Ucraïna, denunciat pel govern rus.
Fins al moment, els correus electrònics havien evidenciat el bon curs professional i financer de Hunter Biden a Ucraïna, propiciat per les gestions realitzades pel seu progenitor en favor de les corporacions energètiques del país de l’Est d’Europa. Els nous emails coneguts ara situen Hunter en un paper d’intermediari entre Burisma, companyia gasística on hi formava part del consell d’administració, i Metabiota, dedicada a la recerca en matèria epidemiològica i en la qual el fill del president invertí mig milió de dòlars, juntament amb els seus socis.
Metabiota, per la seva banda, presta serveis des d’Ucraïna a Black & Veatch, contractista habitual del Departament de Defensa dels Estats Units i connectada amb organismes d’intel·ligència militar. S’atribueix a aquesta empresa la construcció arreu de la geografia ucraïnesa de les instal·lacions biotecnològiques dedicades a la recerca de patògens, així com al desenvolupament d’armes biològiques.
