Per primer cop, el nombre de ciutadans al conjunt de l’Estat que es declaren escèptics respecte dels mitjans de comunicació (35%) supera el dels qui hi confien (32%). Aquesta és una de les dades més destacades de l’informe Digital News Report 2022, realitzat per l’Institut Reuters i la Universitat d’Oxford.
No és un fenomen exclusivament ibèric, sinó que arreu d’Occident es reprodueix la mateixa tendència. D’ençà de l’any 2017, s’ha accelerat la desafecció de la població envers les principals corporacions mediàtiques.
En el marc de l’estudi, van entrevistar-se més de 90.000 individus, residents en un total de 46 països. A escala mundial, representen menys de la meitat de les persones (42%) les que afirmen creure’s, la major part del temps, els mitjans de masses convencionals.
Lluny de manifestar cap senyal de reflexió, els pocs mitjans de l’establishment que s’han fet ressò de l’informe s’afanyaven a espolsar-se’n la responsabilitat. Han presentat els resultats a partir dels nous hàbits del jovent a l’hora de consumir informació. També s’han volgut vincular a l’intent per part de bona part de la població per protegir-se de l’efecte que les notícies negatives generen sobre l’estat d’ànim.
No obstant això, la realitat és que la inèdita davallada s’ha produït en una època marcada per la pandèmia i el conflicte ucraïnès. Dos assumptes que, a més d’acaparar completament el panorama mediàtic, han fet visible la profunda crisi que travessa la premsa als nostres temps.
La manca de pluralitat informativa, l’assumpció acrítica del relat oficial i la renúncia a plantejar qualsevol debat, han estat el comú denominador en el tractament que n’han dedicat els mitjans convencionals. Juntament amb l’insaciable bombardeig monotemàtic, dirigit a estimular les emocions i infantilitzar l’audiència, aquests factors expliquen la creixent desconfiança detectada.
