En una ponència celebrada el 2019, la intervenció del doctor que exercí a Bèlgica de viròleg en cap durant la presumpta pandèmia de grip A, deu anys abans, esdevé avui dia profundament reveladora.
Després de la controvertida decisió de l’OMS de declarar l’any 2009 la situació de pandèmia per la propagació del virus H1N1, s’activaren els ressorts d’una estratègia institucional i mediàtica a gran escala, equivalents a les desplegades a partir de 2020 amb motiu de la Covid-19.
A l’esmentada conferència, Marc Van Ranst confessà les eines emprades per a controlar la narrativa, així com el paper clau que desenvolupà en primera persona. Difícilment podia imaginar-se que les manifestacions formulades en un context distès resultarien anys després tan reveladores.
Van Ranst explica que la seva omnipresència als mitjans de comunicació era una part fonamental de la posició que ocupava. Tal com ha succeït amb el SARS-CoV-2, és un expert l’encarregat de fixar el relat, i no pas un polític.
L’elecció d’Anthony Fauci als Estats Units, d’en Josep Maria Argimon a Catalunya o d’en Fernando Simón a l’Estat, demostren l’adopció d’una metodologia unitària i coordinada internacionalment.
Amb l’assignació d’aquest rol en una figura provinent de l’àmbit científic no només s’embolcallava el discurs emès d’autoritat i neutralitat, sinó que també es minimitzaven les suspicàcies pròpies de les dinàmiques polítiques.
Per altra banda, el científic destaca que era imprescindible sostenir un missatge únic i disposar d’una cobertura completa dels mitjans. D’aquesta manera s’evitava que la ciutadania pogués accedir a versions alternatives de la realitat.
Entre els elements adreçats a sobredimensionar la situació epidemiològica, el belga posa l’accent en el fet d’informar constantment de la xifra de defuncions, malgrat no diferir de la mortalitat anual per grip. Admet, al mateix temps, que es va recórrer a personatges famosos per a incentivar la vacunació.
La particular realitat nacional i territorial de Bèlgica permet al viròleg exhibir l’èxit d’aquestes tècniques. Mostrà sobre un mapa com el 2009 la vacunació a la regió de Flandes fou molt superior respecte de la registrada a Valònia. L’escassa taxa observada al sud es deu al predomini de la llengua francesa per damunt del neerlandès i a la inclinació dels habitants d’aquesta zona per informar-se a través de canals ubicats a França.
