Corria la primavera de 2009 quan un brot d’influenzavirus a l’estat mexicà de Veracruz va encendre totes les alarmes. Es tractava d’una nova soca del virus de la grip i la detecció tardana va impedir contenir-ne l’expansió. Coneguda inicialment com a “grip porcina” per la seva naturalesa recombinant, contenint gens d’un virus aviari, un d’humà i dos de porcins; l’Organització Mundial de la Salut (OMS) va denominar-la oficialment grip A (H1N1).
Ja a l’estiu, l’OMS va declarar la situació de pandèmia, malgrat la seva baixa letalitat. De fet, la mortalitat anual de la grip A no arribà als 20.000 casos en total, molt per sota del mig milió de morts atribuïdes la grip comuna en un any. L’entitat supranacional va fonamentar la declaració de pandèmia per la seva alta propagació arreu del món.
El pronunciament de l’OMS va venir acompanyat del desplegament dels corresponents protocols epidemiològics i de tot un reguitzell de recomanacions adreçades als països per a fer front a la suposada amenaça sanitària. Atenent a les seves instruccions, els governs començaren a realitzar comandes massives, per un valor total de 6.000 milions de dòlars, de Tamiflu i Relenza, els fàrmacs antivirals indicats per l’OMS per a combatre el virus H1N1.
Finalment, l’alarmisme generat va revelar-se absolutament exagerat, restant sense administrar-se la pràctica totalitat de les dosis adquirides pels estats. Mesos després d’ençà que se’n deixés de parlar, la British Medical Journal, una de les revistes mèdiques més prestigioses, va publicar un informe que criticava la gestió de l’OMS en relació amb la pandèmia de 2009.
La BMJ posà l’accent en la manca de transparència duta a terme de l’organisme. En concret, acusava l’ocultació dels vincles existents dels membres del comitè d’experts que assessorà l’OMS amb Roche i Glaxo, els laboratoris que fabricaven els fàrmacs Tamiflu i Relenza. Els protocols indiquen que la identitat d’aquests especialistes havia de romandre en secret.
Aquesta pràctica sobre la identitat dels integrants del comitè persegueix, teòricament, evitar que les farmacèutiques poguessin exercir en ells qualsevol mena d’influència. Paradoxalment, tal com assenyala la BMJ, són aquestes companyies les úniques que, en realitat, acaben coneixent els seus noms. El que s’impedeix en últim terme és que la ciutadania i la resta d’actors interessats puguin fiscalitzar possibles situacions de conflicte d’interès. Precisament, allò que va acabar succeint.
La reputada revista britànica no va ser l’única institució crítica amb la gestió de l’OMS respecte de la grip A (H1N1). El Consell d’Europa va afegir-se a les acusacions d’opacitat i de la presència de conflictes d’interès. Es confirmà l’existència de vincles financers entre els viròlegs i epidemiòlegs situats al capdavant de la gestió amb els fabricants dels fàrmacs que l’OMS acabaria recomanant. Els experts havien col·laborat amb anterioritat amb Glaxo i Roche, que els contractaven per a participar en congressos, prestar serveis d’assessorament o col·laborar en estudis i assajos clínics.
En la línia de la BMJ, el Consell d’Europa també denunciava l’actuació de l’OMS consistent obviar als informes dirigits als governs la concurrència d’aquestes relacions col·lusòries. Es manifestava novament que amagar la identitat dels integrants del comitè d’emergència no evitava que la indústria farmacèutica l’acabés esbrinant. Mentrestant, sí que restava oculta per al públic, dificultant-ne la detecció de pràctiques irregulars.
El gener de 2010, el Consell d’Europa va convocar una audiència per tal d’analitzar la controvertida gestió de l’Organització Mundial de la Salut. El qui havia presidit el comitè de sanitat del Consell, l’alemany Wolfgang Wodarg, va concloure que la situació epidemiològica havia estat deliberadament sobredimensionada per l’OMS, fruit de les connexions entre els seus membres i la Big Pharma. Una exageració motivada per flagrants conflictes d’interès, que va permetre ingressos mil milionaris als fabricants dels fàrmacs expressament recomanats als governs per part de l’entitat reguladora. En definitiva, una operació d’extracció de recursos públics d’arreu del món en benefici dels gegants farmacèutics. Ens resulta familiar, oi?
