Aquesta setmana ha transcendit la decisió de l’executiu italià de retirar-se de la Iniciativa de la Franja i la Ruta, instrument central de la política exterior del Partit Comunista de la Xina.
Per mitjà d’una carta enviada a Beijing, es formalitzava la cancel·lació de l’acord subscrit el març de 2019 entre Xi Jinping i, l’aleshores primer ministre italià, Giuseppe Conte.
Malgrat la voluntat de Roma de mantenir les bones relacions amb el gegant asiàtic, Meloni ha optat per frenar les ànsies expansionistes de la Xina sobre l’Europa Occidental.
No són pocs els analistes que consideren que a través d’aquesta Ruta de la Seda contemporània, el govern xinès estén el seu domini arreu del món.
Acords diplomàtics i comercials que acaben situant països en vies de desenvolupament en una situació de dependència respecte de Beijing, que se n’aprofita adquirint valuosos actius a l’estranger i multiplicant la seva influència política.
La sortida de la Iniciativa de la Franja i de la Ruta no ha estat l’únic moviment amb què Giorgia Meloni ha reivindicat darrerament la vigència de la sobirania italiana.
Pocs dies abans, el Parlament del país transalpí aprovava una llei amb què es prohibeix la producció i la comercialització d’aliments sintètics.
Es tracta d’un projecte impulsat pel govern de Meloni, que no només pretén protegir la salut de la ciutadania davant de productes carnis i làctics de laboratori a hores d’ara poc estudiats, sinó també garantir la sobirania alimentària d’Itàlia.
Per aquest motiu, la norma ha estat aplaudida pel sector primari del país, que es veia amenaçat tant per l’onada de restriccions mediambientals de Brussel·les, com pels plans de Bill Gates d’apoderar-se de la producció alimentària global.
