Entre 350 i 400 milions de cristians viuen en l’actualitat en països caracteritzats per un elevat grau d’hostilitat envers els qui professen aquesta fe.
Any rere any es compten per milers els casos d’assassinats i detencions per motius religiosos contra els seguidors de Jesucrist, principalment a l’Àsia i l’Àfrica.
Formar part d’aquesta comunitat implica posar en risc la pròpia vida a indrets com Somàlia, Nigèria, el Iemen, l’Iran, el Pakistan o l’Afganistan.
Les últimes hores, al voltant de 150 cristians de Nigèria han mort a mans de grups islamistes, coincidint amb el dia de Nadal. Només el 2022, més de 5.000 cristians foren assassinats en aquest país.
Els atacs no es limiten al període nadalenc. El passat estiu, la minoria cristiana del nord del Pakistan patí la violència desfermada de 10.000 musulmans que saquejaren, incendiaren i enderrocaren llars i esglésies.
Enguany, hem assistit també a l’episodi de neteja ètnica contra el poble armeni, de majoria cristiana, que ha estat expulsat de l’Alt Karabakh després de la invasió militar perpetrada per l’Azerbaidjan.
En altres latituds, milions de cristians han de fer front a un ampli ventall de formes d’opressió, tolerades o promogudes per les autoritats, que els restringeixen l’accés a la vida pública i els condemnen a la marginalitat. Aquí s’hi troben l’Aràbia Saudita, l’Índia o la Xina.
Avui dia ni tan sols els cristians que habiten Occident s’escapen de la fustigació sectària. L’enèsima escalada bèl·lica del conflicte àrab-israelià no només ha causat la mort de nombrosos cristians de la zona, sinó que també ha desembocat en una nova onada d’atacs arreu d’Europa.
Els darrers mesos, el Vell Continent ha estat escenari del repunt d’assalts violents per part de llops solitaris i s’hi han desactivat diverses cèl·lules gihadistes, que preparaven atemptats contra esglésies i catedrals a ciutats de França i Alemanya.
Més enllà de l’amenaça islamista, els cristians d’Europa i de l’Amèrica del Nord s’enfronten a l’hostilitat d’activistes polítics radicals i a reiterades mostres de menyspreu institucional. L’última, a casa nostra, on el govern de la Generalitat ha substituït la denominació de “Nadal” per la de “solstici d’hivern”.
