La societat neerlandesa està experimentant una transformació poblacional significativa que, en el cas de mantenir-se’n la tendència actual, reconfigurarà el panorama religiós i cultural del país en les pròximes dècades. Així ho assegura Jan Latten, ex demògraf en cap de l’Oficina Central d’Estadística dels Països Baixos (CBS), que sosté que la població musulmana al país creix fins al punt que podria quadruplicar-se en només 25 anys.
En una columna publicada al diari local Nerderlands Dagblad, Latten estima que, per a l’any 2050, el nombre d’habitants musulmans als Països Baixos serà d’entre tres i quatre milions. Aquest increment situaria l’Islam al mateix nivell que el protestantisme quant a nombre de seguidors, amb totes implicacions que això comporta per a l’estructura social del país.
L’expert en demografia parla de sorgiment d’un nou “pilar islàmic”, evocant el model històric dels Països Baixos en què diferents grups religiosos i socials (catòlics, protestants, socialistes i liberals) coexistien en estructures separades i paral·leles. Societats estanques dins el territori nacional, que no interactuen entre elles i on cadascuna desenvolupa les seves pròpies institucions, mitjans de comunicació i escoles.
Aquest ecosistema cultural, preveu Latten, serà encara més pronunciat tenint en compte la inclinació cap a l’ortodòxia que actualment exhibeixen els joves musulmans. La forta adhesió respecte de la seva identitat religiosa contribueix a una major autosegregació cultural, que es fa visible també en els estils a l’hora de vestir-se o formes d’oci diferenciades.
A mitjans del segle XX, el nombre de musulmans era només d’uns pocs centenars, d’acord amb les dades històriques de l’Oficina Central d’Estadística dels Països Baixos (CBS). Tanmateix, la immigració procedent d’Indonèsia, seguida de l’arribada de treballadors turcs i marroquins a partir de la dècada de 1960, marcaren l’inici d’una expansió que s’ha mantingut constant fins avui.
Aquest creixement s’ha concentrat principalment a Randstad, regió que inclou ciutats tan importants com Amsterdam, Rotterdam, la Haia i Utrecht. Els canvis demogràfics en aquests nuclis urbans ja són palpables a la vida quotidiana, a la política local i a la premsa. L’any 2023, el 6% del conjunt de la població neerlandesa s’identificava com a musulmana; l’any 2050, segons Latten, ho farà el 20%.
