L’escàndol de les “grooming gangs” ha sacsejat el Regne Unit, desencadenant investigacions i un intens debat públic a causa de la inacció de les autoritats a l’hora d’enfrontar-lo. Tanmateix, aquest fenomen no es limita a les fronteres britàniques. Un patró similar d’explotació sexual infantil ha tingut lloc durant anys als Països Baixos, on aquestes bandes eren conegudes sota el nom de “loverboys”.
Tal com va ocórrer a nombroses localitats d’Anglaterra i Gal·les, les autoritats neerlandeses també van preferir encobrir-ho davant el risc de ser objecte d’acusacions de racisme i estigmatització cultural. Així ho relata en unes declaracions publicades a Le Monde l’exdetectiu britànic Alan Edwards, que va dirigir una investigació policial a Telford, Shropshire, i que el 2012 desembocava en la condemna de fins a 7 membres d’aquestes bandes.
El primer ministre britànic, Keir Starmer, es va veure obligat a desbloquejar 10 milions de lliures per a noves investigacions després que Elon Musk acusés el govern de complicitat en la passivitat institucional envers aquests crims. Ciutats com Oldham, Rotherham i Telford esdevingueren epicentres de la ignomínia, en descobrir-se que al llarg de dècades havien albergat xarxes d’homes, majoritàriament d’origen pakistanès, dedicades a explotar sexualment menors britàniques.
La por de ser titllats de racistes, així com els intents d’esquivar-ne el cost polític, van frenar durant anys les investigacions. Autoritats locals i la policia varen minimitzar o ignorar sistemàticament les denúncies, prioritzant la protecció de la seva reputació per damunt la seguretat de les víctimes. Segons l’exdetectiu Edwards, en alguns caos, la manca de cooperació de les víctimes, manipulades emocionalment pels seus agressors, va afegir un grau més de dificultat en la situació.
Edwards ho sintetitzava d’aquesta manera per al diari francès: “La raó per la qual es va ignorar aquest tipus de violència sexual contra les nenes va ser, en primer lloc, la por que l’acció policial pogués ser percebuda com a racista. Aquesta situació es va veure agreujada pel modus operandi de les colles: les víctimes no cooperaven amb la policia perquè no volien que [els que es feien passar per] els seus ‘nuvis’ tinguessin problemes”.
Mentre al Regne Unit la polèmica assolia ressò mundial, el cas dels Països Baixos ha passat gairebé desapercebut tot i els evidents paral·lelismes. En aquesta ocasió, les joves neerlandeses eren seduïdes per homes que, convencent-les d’estar-ne mantenint una relació sentimental, les introduïen en xarxes d’explotació sexual.
La policia del país seria criticada per la seva inacció, novament motivada pel mateix temor de fomentar estereotips racials. L’exdetectiu Edwards, que també va col·laborar amb les forces neerlandeses, posa de manifest com aquells que gosaven acudir als mitjans per a denunciar-ho eren ràpidament qualificats de racistes, fet que en restringia tant el debat públic com l’actuació institucional.
