Una nova investigació publicada al portal Scientific Reports, pertanyent a la prestigiosa revista Nature, qüestiona amb força l’exactitud amb què es van comptabilitzar les defuncions per COVID-19 durant la pandèmia. A l’estudi, investigadors grecs revisen minuciosament un total de 530 morts oficialment associades al virus en set hospitals d’Atenes, entre el gener i l’agost del 2022.
Les troballes de la recerca són impactants, fins al punt, que estableix que només el 25,1% de les morts van ser causades directament per la COVID-19. En un altre 29,6%, si bé el virus actuà com a factor contribuent, no en fou la causa principal. Tanmateix, un 45,3% de les defuncions etiquetades “per COVID-19” van produir-se en realitat per causes totalment alienes a la malaltia. Els investigadors han detectat com a exemples d’aquestes veritables causes accidents cerebrovasculars, pneumònia per aspiració, insuficiència cardíaca i càncer, entre d’altres.
Curiosament, molts dels casos analitzats ni tan sols presentaren símptomes propis de la infecció per SARS-CoV-2, ni tampoc van rebre tractaments adreçats a combatre el virus. Alguns, fins i tot, van contreure la covid mentre estaven ingressats per altres malalties. No obstant això, els mètodes de registre emprats eren imprecisos, atès que es definia com a defunció associada a la COVID-19 “qualsevol mort ocorreguda en una persona amb una prova positiva per a SARS-CoV-2 en el moment de la mort”.
Els autors apunten al fet que comptar com a “morts per COVID” tots els difunts amb una prova positiva hauria inflat les xifres i, de retruc, la percepció del perill real del virus, concretament en la variant òmicron. Recorden, a més a més, que Grècia no n’és una excepció. A Dinamarca, per exemple, es va estimar que 4 de cada 10 morts atribuïdes oficialment a la covid durant els mateixos mesos no van ser causades pel virus.
A Catalunya, les autoritats sanitàries també empraren mètodes de recompte qüestionables. El gener de l’any 2022, la secretària de Salut Pública de la Generalitat, la Dra. Carmen Cabezas, i la directora del Servei Català de Salut, admetien públicament en una compareixença que d’ençà de l’inici de la pandèmia s’havien estat comptabilitzant com a “pacients covid” ingressos hospitalaris motivats per altres causes.
