Els intents de difamació personal que ha suscitat la ponència d’aquest dimarts de Joan-Ramon Laporte a les Corts espanyoles, constaten la transcendència de les paraules que hi va emetre. Professor honorífic de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), Laporte compareixia a la Comissió d’Investigació del Congrés dels Diputats sobre la gestió de les vacunes i el Pla de Vacunació. Ho feia en qualitat de reputat expert en farmacologia clínica, farmacovigilància i farmacoepidemiologia.
El repàs inicial sobre la seva trajectòria acadèmica i professional no només neutralitzaven anticipadament les temptacions de desprestigiar-lo -a què assistim ara-, sinó que donaven pas a trenta magistrals minuts que ressonaran durant molt de temps a l’interior de la Cambra. També a l’inici, declarà que no incorria en cap conflicte d’interès, amb la solemnitat que li proporciona parlar des de l’honestedat i, alhora, gaudir d’una contrastada autoritat intel·lectual.
Participar del món universitari ajudà al professor a fer comprendre l’audiència la primera de les idees força expressades: les dosis majoritàriament injectades a la població, les de Pfizer/BioNTech i Moderna, no poden qualificar-se de “vacunes”. La tecnologia d’ARN missatger que incorporen impedeix atribuir-les aquesta condició i, en canvi, el seu caràcter innovador duu a considerar aquests fàrmacs com a experiments gènics preventius. Afegí que l’abast mundial de la campanya tampoc no té precedents a la història.
Després de dos anys difuminant-se mediàticament la frontera entre informació científica i acció comercial, era imprescindible que Laporte assenyalés que “els assajos clínics de medicaments i vacunes són dissenyats, realitzats i interpretats per la companyia promotora”. Va destacar la manca de rigor que suposa el fet que, malgrat concebre’s un producte especialment destinat a gent d’avançada edat, aquest fou precisament el grup menys representat als assajos.
Esmentà el PfizerGate, l’episodi d’irregularitats destapades entorn del desenvolupament de la vacuna de l’empresa nord-americana, així com l’historial de males praxis que acompanya a la indústria farmacèutica, en bona part relatives a la comunicació d’esdeveniments adversos. El catedràtic va posar de manifest les pràctiques enganyoses perpetrades pels laboratoris en la presentació dels resultats de les investigacions. “Una tendenciositat que consisteix en expressar l’eficàcia en termes relatius, i no absoluts” o “consistent en ocultar determinats resultats a l’article publicat”.
Cal posar en dubte les asseveracions formulades sobre l’eficàcia i la seguretat de les “vacunes” autoritzades contra la Covid-19, tenint en compte tots els dèficits existents en qüestió de transparència. En aquest sentit, recordà que tot i l’augment d’incidents d’inflamació cardíaca produït arran de la campanya de vacunació global, Pfizer anuncià que no començaria a publicar els resultats del seu assaig clínic principal fins ben entrat l’any 2025. Els plans de la corporació, en connivència amb la FDA, implicaven completar la presentació de la documentació un cop transcorreguts 75 anys. Una inacceptable proposta sortosament invalidada per la justícia nord-americana, gràcies a l’acció d’entitats civils pro transparència.
Laporte espremé l’escassa mitja hora que li posaren a disposició. Denuncià els vergonyosos protocols que s’aplicaren a les residències i la perillosa sobremedicació que afecta la societat. No s’oblidà de posar en relleu l’elevada permissivitat respecte dels conflictes d’interès que corca el sistema sanitari a casa nostra, posant d’exemple els opacs vincles existents entre la indústria farmacèutica i les societats mèdiques.
