El passat 25 de juliol va entrar en vigor al Regne Unit l’anomenada Llei de Seguretat en Línia, que. sobre el paper, pretén protegir els menors dels perills d’Internet. Malgrat l’objectiu oficial, nombroses veus de dins i fora del país adverteixen que pot acabar afectant seriosament la llibertat d’expressió i el dret a l’anonimat.
Només un dia després de l’entrada en vigor de la nova norma, diversos vídeos van desaparèixer de la vista de molts usuaris joves o no identificats. Un d’aquestes publicacions mostrava una protesta davant un hotel per a sol·licitants d’asil a Anglaterra, on la policia immobilitzava un dels manifestants. El vídeo va ser ocultat per defecte a X i substituït pel missatge següent: “A causa de les lleis locals, estem restringint temporalment l’accés a aquest contingut fins que determinem la teva edat.”
En aquest sentit, la nova llei obliga les xarxes socials com X (abans Twitter) a verificar l’edat dels usuaris abans de mostrar-los qualsevol contingut qualificat com a “sensible”. Les plataformes poden demanar documents d’identitat, escaneigs biomètrics del rostre o, fins i tot, comprovacions amb targeta de crèdit per a confirmar-ne l’edat. Aquest procés ha estat criticat per considerar-se excessivament intrusiu i per obligar, de manera indirecta, a perdre l’anonimat a Internet.
A la pràctica, això ja ha desembocat en episodis de bloqueig sobre contingut polític legal. És el cas d’alguns vídeos de protestes pacífiques que s’han acabat etiquetant de massa violents per mostrar-los a potencials menors.
Organitzacions en defensa de les llibertats digitals, com ara la Free Speech Union, alerten que aquesta llei pot obrir la porta a una censura generalitzada. També assenyalen que la norma és poc clara pel que fa a la desinformació: el que avui sembla inofensiu, demà pot ser considerat perjudicial i derivar en sancions, fins i tot, contra periodistes.
A més a més, d’ençà que la llei entrés en vigor, les xarxes socials que operen al Regne Unit estan obligades a monitorar les publicacions i eliminar les que puguin incórrer en algun dels més de cent delictes digitals tipificats a l’ordenament jurídic britànic, entre els quals es troben l’odi per motius de raça, religió o orientació sexual. No fer-ho, els exposa a rebre multes milionàries i penes de presó per als responsables.
Una de les primeres reaccions del públic britànic ha estat buscar maneres d’esquivar aquestes restriccions. Les VPN, que permeten ocultar la ubicació real d’un usuari i evitar els bloquejos de contingut, han experimentat un augment del 1.400% en descàrregues al Regne Unit.
Tot i això, alguns polítics laboristes han insinuat que ja valoren restriccions en l’ús de les VPN. Argumenten que els infants podrien emprar-les per a evitar les mesures de protecció. Els crítics responen que la majoria de VPN requereixen targeta de crèdit, impedint que els infants puguin fer-les servir.
L’oposició a la nova llei creix. Una petició en línia per a derogar la llei ha superat les 340.000 signatures, molt per damunt del mínim necessari per a portar-la al debat parlamentari. Tanmateix, el govern de Keir Starmer assegura que no té cap intenció de fer marxa enrere. “Treballem per a implementar la llei el més ràpid i eficaç possible per permetre que els usuaris del Regne Unit es beneficiïn de les seves proteccions”, afirmava un portaveu.
Mentrestant, empreses com Apple i Meta (Facebook, WhatsApp) han expressat preocupació per la normativa. Meta fins i tot ha insinuat que podria retirar WhatsApp del Regne Unit si se’ls obliga a controlar els missatges privats dels usuaris.
Aquesta llei britànica és una de les més estrictes que s’han aprovat fins ara en el món occidental pel que fa a control digital. A banda de la verificació d’edat i les multes, permet igualment analitzar missatges privats per buscar-hi contingut il·legal. Això ha fet saltar les alarmes entre defensors dels drets civils, que hi veuen un perill clar per a la llibertat d’expressió i la privacitat.
