Catalunya experimenta una transformació silenciosa però ininterrompuda en el seu mapa religiós. Tot i que l’Església catòlica continua sent la confessió amb més temples, el nombre de centres de culte evangèlics ha experimentat un creixement exponencial els darrers vint anys.
Segons el Mapa Religiós de Catalunya, elaborat per la Direcció General d’Afers Religiosos de la Generalitat, el 2004, quan es començaren a comptabilitzar els espais de culte, hi havia 341 centres evangèlics a tot el país. Vint anys després, el 2024, la xifra s’enfila fins als 889. És a dir, un augment del 160% en dues dècades, un fenomen sense comparació en cap altra confessió.
Mentrestant, els temples catòlics viuen una davallada constant. Si el 2013 representaven el 84% dels centres de culte amb 6.701 temples, el 2024 han caigut a 5.665, que representen ara el 78% del total. Aquest descens ha afavorit que altres religions guanyin terreny. Els evangèlics, per la seva banda, han passat del 8,2% al 12,2% del total, convertint-se en la confessió que més ha crescut proporcionalment.
Els musulmans també han vist augmentar la seva presència, malgrat que ho fan de manera més moderada. Han passat del 2,9% dels centres de culte (231) el 2013 al 4,5% (326) el 2024. D’aquesta manera, l’islam és consolida com la tercera confessió amb més places. Altres grups, com els Testimonis de Jehovà, mantenen l’1,5% del total, tot i que han baixat lleugerament en nombre absolut -de 126 centres el 2013 a 112 el 2024. El budisme, encara minoritari, és a la quarta posició amb un 0,9%.
Hi ha casos especialment simbòlics. A la ciutat de Girona, per primera vegada, els centres de culte evangèlics (36) han superat els catòlics (35), d’acord amb les dades publicades per la Generalitat. Aquest fet exemplifica transformació profunda que pateix el paisatge religiós català. Si bé, la fe catòlica perd feligresos de manera sostinguda l’evangelisme i l’islam s’estenen sense aturador a casa nostra.
Malgrat que cap d’ambdues confessions és una novetat a Catalunya, els últims temps han protagonitzat un creixement sense precedents. I les causes d’aquest increment estan estretament vinculades a la immigració. Mentre que l’arribada de persones provinents del Magrib, l’Àfrica subsahariana i l’Àsia central suposa l’obertura constant de centres musulmans, en el cas de l’evangelisme, la seva expansió respon principalment a l’establiment de comunitats de l’Amèrica Central i del Sud, cada vegada més nombroses a Catalunya.
Per publicar un comentari heu de iniciar sessió.