D’ençà de la inefable interpretació el passat dimarts de l’obra de teatre “Esas latinas” en un acte públic organitzat per l’Ajuntament de Barcelona, s’han succeït les mostres d’indignació per l’esquetx en què es fa escarni de la llengua catalana. Les crítiques s’han adreçat principalment al consistori i a les autores del gag.
Tal com vam exposar fa uns dies, no es tracta d’una obra inèdita. S’ha exhibit de manera regular al barri de Sants de la capital catalana. A més a més, la sala que l’ha acollit pertany a l’entitat Periferia Cimarronxs SCCL, que els últims tres anys ha percebut més de 330.000 euros en subvencions públiques.
Un dels noms propis més destacats és el de Camila Pinzón, directora de l’obra. Originària de Colòmbia, es presenta com a escriptora, integradora social i activista feminista i antiracista. La seva trajectòria formativa inclou estudis de periodisme a Bogotà i un màster en Creació Literària a la Universitat Pompeu Fabra de Barcelona que voreja els 10.000 euros. En l’actualitat, Pinzón treballa a la Fundació CEPAIM, dedicada a “donar suport a persones migrants i víctimes de discriminació”.
Es dóna el cas que el passat 23 de juny, quinze dies abans de la representació d'”Esas latinas” a l’acte de l’Ajuntament, el Departament de Drets Socials i Inclusió de la Generalitat publicava la resolució provisional de l’atorgament de subvencions a entitats socials per als exercicis 2025 i 2026. Segons consta al document, a la Fundació CEPAIM se li adjudiquen prop de 650.000 euros en ajuts públics. Sembla que els diners dels catalans els agraden més que llur llengua.
Per publicar un comentari heu de iniciar sessió.