La campanya “Jo no t’espero”, promoguda contra la visita del papa Lleó XIV a Barcelona prevista pels pròxims 9 i 10 de juny, té com a principal impulsora la Fundació Francesc Ferrer i Guàrdia. Vinculada històricament al laïcisme i el progressisme republicà. Aquesta entitat ha rebut des de juny de 2022 un total d’1.914.345,70 euros procedents de diverses administracions públiques.
La iniciativa, presentada sota el manifest “Per la laïcitat i contra els privilegis públics de la visita del papa Lleó XIV”, compta també amb el suport d’Ateus de Catalunya, Europa Laica, així com formacions d’esquerra radical com la CUP, Podem o Esquerra Unida de Catalunya, les joventuts d’ERC i sindicats com la CGT.
Dos milions en ajuts públics
Els impulsors denuncien que la visita del pontífex pugui implicar l’ús de recursos públics i qüestionen que “sigui tractada per les institucions com una visita d’Estat”. El text defensa la necessitat d’una “Catalunya laica i plural” i reclama la fi del finançament públic de les confessions religioses. El manifest carrega igualment contra la doctrina catòlica en qüestions com l’avortament o l’eutanàsia.
La posició dels promotors de la campanya respecte a la despesa pública associada a l’esdeveniment contrasta amb la realitat econòmica de l’organització que lidera la iniciativa. D’acord amb els registres oficials de subvencions, la Fundació Ferrer i Guàrdia ha percebut durant els darrers quatre anys gairebé dos milions d’euros en ajuts públics provinents de l’Administració de l’Estat, la Generalitat i les administracions locals.
Bona part d’aquest finançament procedeix del Departament de Justícia de la Generalitat, a través d’una línia de subvencions destinades, paradoxalment, a “assumptes religiosos”. Una circumstància aparentment contradictòria tenint en compte que l’entitat es presenta com un dels principals referents del secularisme català i de les tesis que propugnen la separació entre Església i Estat.
Un maçó de grau 33 encapçala la plataforma
El president de la fundació és Joan Francesc Pont Clemente, catedràtic de Dret Financer i Tributari de la Universitat de Barcelona, acadèmic de la Reial Acadèmia de Ciències Econòmiques i Financeres i una de les figures més destacades de la maçoneria a casa nostra.
Pont va iniciar-se l’any 1984 a la lògia Minerva-Lleialtat núm. 1 de Barcelona, integrada a la Gran Lògia Simbòlica Espanyola, d’obediència liberal, mixta i laïcista. Al llarg de la seva trajectòria ha ocupat diferents responsabilitats dins les estructures maçòniques, entre elles la de Gran Mestre Adjunt de la GLSE i la de Venerable Mestre fundador de la lògia Pedra Tallada núm. 70.
Posteriorment, arribaria a exercir com a Sobirà Gran Comanador del Suprem Consell Maçònic d’Espanya, òrgan responsable dels graus superiors del denominat Ritu Escocès Antic i Acceptat. Pont ostenta el grau 33, la màxima distinció simbòlica dins la jerarquia d’aquesta societat iniciàtica.
Al mateix temps, Pont ha participat activament en espais internacionals de reflexió maçònica i secularista. Entre d’altres, va coordinar el think tank europeu COMALACE, una plataforma integrada per obediències maçòniques liberals d’arreu del continent i orientada a influir en debats socials i polítics vinculats a la construcció europea.
Els lligams entre determinats sectors de la maçoneria i els corrents anticlericals forma part d’un llarg recorregut ideològic que, especialment des del segle XIX, ha mantingut una posició d’hostilitat envers l’Església catòlica. Catalunya no ha estat aliena a aquests plantejaments, acollint en el passat nombroses expressions polítiques, culturals i associatives que encara avui continuen inspirant moviments laïcistes.
