En pocs dies, el Consell de la Unió Europea votarà una proposta que podria canviar radicalment la manera com ens comuniquem en lÃnia. Es tracta de l’anomenat “Chat Control”, un reglament que permetria escanejar missatges, fotos i vÃdeos privats que s’intercanviïn a través de dispositius mòbils i Internet, suposadament, amb l’objectiu de detectar possibles casos d’abús sexual infantil.
Tot i que la intenció sembla lloable, la mesura ha generat preocupació entre experts en seguretat digital, defensors de la privadesa i empreses tecnològiques que operen al continent. Consideren que, sota el pretext de protegir els menors, Brussel·les estaria obrint la porta a una vigilà ncia massiva sense precedents.
Què és exactament el “Chat Control”?
La proposta de la Comissió Europea vol que les plataformes de missatgeria i altres serveis en lÃnia instal·lin programes capaços d’escanejar el contingut dels missatges abans que arribin al seu destinatari. La finalitat és detectar arxius o textos que puguin estar relacionats amb l’assetjament, l’abús sexual o la pornografia infantil.
El problema, segons els crÃtics, és que aquest sistema trencaria el xifratge d’extrem a extrem, la tecnologia que garanteix que només l’emissor i el receptor poden llegir un missatge. Això vol dir que cada conversa privada podria ser revisada automà ticament per un algoritme abans de ser enviada.
Per què s’hi oposen tantes empreses?
Aquesta setmana, més de quaranta empreses i organitzacions europees -entre elles Proton, Nextcloud, Surfshark, Tuta Mail, Ecosia o Wire- han signat una carta oberta adreçada als governs dels estats membres de la UE demanant que aturin el projecte. També s’hi ha sumat l’Aliança Europea de Pimes Digitals, que representa més de 45.000 petites i mitjanes empreses del continent.
A la carta, les empreses expliquen que el “Chat Control” debilitaria la seguretat d’Internet i posaria en risc la sobirania digital europea. Asseguren que forçar el trencament del xifratge faria que les comunicacions fossin més vulnerables davant pirates informà tics o governs autoritaris.
També alerten que la mesura podria fer perdre la confiança internacional en les empreses europees, que fins ara s’han destacat per oferir serveis segurs i respectuosos amb la privadesa. Plataformes com Signal ja han anunciat que abandonarien la Unió Europea si la proposta s’aprova, perquè “no poden funcionar en un entorn que obliga a inspeccionar els missatges privats”.
Quines en serien les conseqüències?
Segons els experts, l’escaneig obligatori no només afectaria els possibles delinqüents, sinó tots els usuaris d’Internet: periodistes, advocats, activistes, empreses o simples ciutadans que volen mantenir la seva vida privada fora de mirades externes.
Els sistemes automatitzats d’escaneig tampoc no són infal·libles. Podrien identificar erròniament continguts legals -com ara fotos familiars o documents de treball- i generar falsos positius, que podrien acabar sent revisats per les autoritats.
A més a més, la carta adverteix que obligar les empreses europees a implantar aquesta mena de sistemes afavoriria les grans corporacions tecnològiques estrangeres, que sà que disposen dels recursos per a adaptar-s’hi, mentre que moltes petites empreses locals no podrien assumir-ne els costos.
Votació imminent
La votació del 14 d’octubre serà clau. Si el reglament s’aprova, Europa podria convertir-se en la primera gran regió del món on les comunicacions privades deixin de ser-ho. Les empreses i experts signants fan una crida als governs europeus perquè rebutgin qualsevol mesura que impliqui escanejar missatges privats o introduir portes del darrere en sistemes xifrats.
“Per a liderar l’economia digital mundial, la Unió Europea ha de protegir la privadesa, la confiança i el xifratge”, conclou la carta oberta.
