Entre els mesos de gener i desembre de 2024, al continent europeu es van registrar -com a mínim- 2.211 delictes d’odi contra els cristians. Així ho revela l’informe anual de l’Observatori de la Intolerància i la Discriminació Contra Cristians (OIDAC Europe), publicat aquesta setmana.
L’entitat es basa en les estadístiques policials disponibles d’onze països: Alemanya, Àustria, Bòsnia i Hercegovina, Dinamarca, Finlàndia, França, Islàndia, Polònia, el Regne Unit, Romania i Sèrbia. Destaca especialment el creixement respecte de l’any anterior del nombre d’atacs directes contra persones, que van augmentar de 232 a 274 agressions en només un any.
A banda de les dades obtingudes dels cossos policials, OIDAC Europa va documentar de forma independent fins a 516 delictes d’odi anticristians al llarg de l’any 2024. Afegint-ne els episodis de robatoris, destrosses i assalts contra temples de culte d’adscripció cristiana, la xifra comptabilitzada per l’entitat s’eleva a fins a 1.503; evidenciant-se així la vulnerabilitat que aquests espais religiosos pateixen en l’actualitat.
Els països amb més incidents continuen sent França, Regne Unit, Alemanya i l’estat espanyol. França, que ja encapçalava la llista el 2023, va ser l’escenari d’episodis especialment greus, com l’incendi provocat de l’església històrica de Saint-Omer, que quedà pràcticament destruïda. A Alemanya, els incendis intencionats contra temples i instal·lacions religioses s’han duplicat tant que la Conferència Episcopal del país ha advertit que el vandalisme contra esglésies es troba fora de control.
Un dels casos més impactants va tenir lloc al País Valencià, on un monjo de 76 anys va ser assassinat en un atac violent al monestir franciscà de Sant Esperit del Munt, a la localitat de Gilet (Camp de Morvedre). A més a més, les dades de centres d’estudi i observatoris independents apunten que la majoria dels sacerdots que reben insults, agressions o actes de vandalisme ni tan sols ho denuncien, de manera que les xifres oficials podrien ser només la punta de l’iceberg.
L’hostilitat social i el paper dels mitjans
Una de les conclusions més insistents de l’informe té a veure amb l’origen i la motivació que hi ha darrere dels delictes d’odi contra els cristians. Segons l’Organització per a la Seguretat i la Cooperació a Europa (OSCE), que enguany ha publicat una guia específica per a entendre i prevenir els atacs anticristians, la manera com es parla de la religió en l’espai públic, és a dir als mitjans, a les xarxes socials i a l’arena política, influeix directament en el clima social.
En diversos països europeus, l’OIDAC ha detectat un biaix recurrent en la cobertura mediàtica sobre cristianisme, especialment quan les notícies tracten sobre pregària pública, iniciatives pastorals o campanyes impulsades per esglésies. En alguns casos, l’activitat religiosa s’ha presentat com una amenaça, una interferència o una agenda oculta, fet que contribueix a generar recel social.
Aquest clima d’animadversió va més enllà de les paraules. Enquestes recents indiquen que molts joves alemanys perceben una hostilitat creixent cap als cristians. L’OSCE alerta igualment que aquest tipus d’aversió social, si no es gestiona adequadament, pot “erosionar la cohesió social i la convivència”, i insta els governs a tenir més cura a l’hora de parlar de religió per tal de garantir que els delictes d’odi no restin invisibilitzats.
Pressió legal i judicial en augment
Al marge de la violència física i l’hostilitat social, el 2024 i el que portem 2025 han estat intensos en matèria legal. Arreu d’Europa, s’han aprovat normes noves i dictat sentències judicials que provocat un intens debat sobre fins a quin punt les persones poden expressar o viure la seva fe en l’espai públic.
Aquesta qüestió resulta especialment rellevant al Regne Unit, on s’ha multat o investigat diverses persones per pregar en silenci a la rodalia de clíniques d’avortament. Un veterà de l’exèrcit britànic fou condemnat únicament inclinar el cap mentre resava en silenci. A una altra activista ja se l’ha investigat fins a tres vegades per la mateixa raó. A Escòcia, les autoritats fins i tot han admès que una pregària a l’interior d’una llar particular però visible des del carrer a través de la finestra podria ser considerada una infracció.
Les tensions no acaben aquí. A Finlàndia, la diputada Päivi Räsänen afronta des de fa anys un llarg procés judicial per haver citat un versicle bíblic en una xarxa social. A Suïssa, un tribunal ha exclòs una escola catòlica femenina del finançament públic per considerar-la discriminatòria.
L’informe també destaca un altre fenomen a l’alça: la criminalització, en alguns contextos, de l’acompanyament espiritual. A Malta i Finlàndia, per exemple, s’han obert processos judicials contra persones que havien pregat amb algú que els ho havia demanat voluntàriament. A l’estat espanyol s’investiga algunes diòcesis per la manera com atenen pastoralment persones amb dubtes sobre sexualitat o identitat de gènere.
Tot plegat configura un escenari inquietant, sobretot per a la fe cristiana. Si bé la llibertat religiosa a Europa continua tenint formalment la condició de dret fonamental, en la pràctica es troba cada vegada més condicionada per una combinació de violència física, hostilitat social, retòrica polaritzadora i normes restrictives que en limiten l’expressió i l’exercici efectiu.
