La Generalitat de Catalunya destina uns 90.000 euros anuals a finançar un postgrau de cooperativisme que compta, entre el seu professorat, amb Najia Lotfi, una figura coneguda tant pel seu activisme en l’àmbit de les finances islàmiques com per la seva trajectòria política al si d’una formació islamista del Marroc.
Es tracta del “Postgrau en Economia Social i Solidària – Estudis Cooperatius”, que enguany celebra la seva desena edició i que està coordinat per les cooperativa La Ciutat Invisible, juntament amb l’Institut Metròpoli (adscrita a la Universitat Autònoma de Barcelona) i la cooperativa La Tregua. Amb una durada de nou mesos i un cost d’inscripció de 520 euros per a alumne, ofereix 150 hores lectives. Pel que fa al pla d’estudis, el curs s’estructura en tres mòduls on s’aborden “l’economia social i solidària a Catalunya”; “la gestió de les cooperatives” i, finalment, “el cooperativisme com a eina de transformació ecosocial”.
A banda dels ingressos derivats de les matrícules, el programa compta amb un important finançament públic. Hi destaquen sobretot les contribucions procedents de la Direcció General d’Economia Social i Solidària i Cooperativisme de la Generalitat de Catalunya. El Departament d’Empresa i Treball canalitza el suport econòmic a aquesta iniciativa a través de la concessió de “subvencions a projectes transversals de l’economia social i solidària i el cooperativisme a Catalunya”, que es convoquen anualment.
Segons dades conegudes aquesta setmana, la subvenció per al curs 2025/2026 atorgada a La Ciutat Invisible per al finançament d’aquest programa acadèmic ascendeix a 86.728,02 euros. Amb aquesta xifra es consolida una tendència a l’alça en les darreres edicions del postgrau: 75.296,83 euros el curs 2024/2025; 67.558,43 euros el 2023/2024, i 66.286,10 euros el 2022/2023. En només quatre anys, l’aportació pública ascendeix a gairebé 300.000 euros (295.869,38 €).
És en aquest context que pren rellevància la participació de Najia Lotfi com a docent del curs. Lotfi és presidenta de la cooperativa CoopHalal, dedicada a oferir serveis financers d’acord amb la llei islàmica. Al mateix temps, va ser diputada del Partit de la Justícia i el Desenvolupament (PJD) del Marroc, una formació d’orientació islamista i amb vincles amb els Germans Musulmans. D’acord amb nombrosos analistes i organitzacions pro drets civils, aquesta formació defensa la xaria com a marc normatiu i, específicament, s’oposa a l’avenç en els drets de les dones.
Fa uns mesos, la seva figura va generar controvèrsia arran d’una entrevista al programa Cafè d’Idees de RTVE, conduït per Gemma Nierga. En aquella conversa, Lotfi va afirmar que el burca a l’Afganistan respon més a una tradició cultural que no pas a una imposició religiosa, arribant a assegurar que “les dones volen anar així”. Malgrat la gravetat d’aquestes declaracions, que relativitzaven una de les formes més visibles d’opressió envers les dones per part del règim talibà, la polèmica va tenir un ressò anecdòtic en la premsa catalana, amb comptades excepcions com la de l’E-Notícies.
Tot i aquest historial, Lotfi s’ha consolidat a Barcelona com una referència dins del món del cooperativisme i de la denominada economia social i solidària. Mentre se la presenta com a una musulmana moderada i integradora; la seva trajectòria política i discursiva la situen dins d’un engranatge ideològic islamista que es projecta sota un llenguatge amable d’inclusió i economia alternativa. Un fet que recorda a l’estratègia d’infiltració a les societats occidentals d’organitzacions com els Germans Musulmans.
