El portal CatalunyaTechBiz publica un nou informe que intenta projectar quina serĆ l’evoluciĆ³ de Catalunya en les prĆ²ximes dĆØcades. Titulat “Catalunya 2056 (II): CrĆ²nica de la propera guerra civil catalana”, l’extens article planteja diversos escenaris de futur, perĆ² posant-hi especial atenciĆ³ en el que considera mĆ©s arriscat: una fragmentaciĆ³ social i cultural que, amb el temps, podria desembocar en un conflicte intern.
L’informe exposa com a punt de partida la idea que els conflictes interns no esclaten de cop i volta: es gesten lentament. AixĆ, una guerra civil no comenƧa de la nit al dia, sinĆ³ que es cou durant anys a partir de tensions acumulades, greuges no resolts i una progressiva pĆØrdua de cohesiĆ³ social. Basant-se en aquesta premissa, els autors identifiquen i examinen quins factors presents a la Catalunya actual podrien, si no es corregeixen a temps, generar escenaris de forta conflictivitat en el futur.
La publicaciĆ³ arrenca descrivint l’etapa prĆØvia a un conflicte de gravetat. S’esmenten canvis demogrĆ fics estructurals, entre els quals l’envelliment de la poblaciĆ³ i la baixa natalitat. TambĆ© problemes vinculats a la governanƧa, la pressiĆ³ sobre els serveis pĆŗblics, la polaritzaciĆ³ polĆtica i la desconfianƧa creixent envers les institucions. Uns fenĆ²mens que no sĆ³n exclusius de Catalunya, sinĆ³ que tenen lloc arreu d’Europa.
I com podria prendre forma un conflicte si aquestes tensions continuessin acumulant-se? El text assenyala que la conflictivitat es manifestaria sobretot a les ciutats, amb barris o zones cada cop mĆ©s segregades i amb dinĆ miques prĆ²pies. A parer dels autors, aquest context comportaria un procĆ©s de fragmentaciĆ³ de la societat en diferents grups demogrĆ fics definits per la identitat compartida entre llurs membres, debilitant-se la capacitat de les institucions per a mantenir l’ordre i la convivĆØncia. Per a ilĀ·lustrar-ho, es compara aquesta possible evoluciĆ³ amb conflictes que tingueren lloc en el passat en altres paĆÆsos, com el LĆban o l’antiga IugoslĆ via.
La diversitat ĆØtnica i religiosa es destaca a l’informe com a eix cabdal en el conflicte que albira. Conclou que la immigraciĆ³ massiva i sostinguda ha deixat pas a l’establiment de “contracomunitats” amb lleialtats prĆ²pies i diferenciades, especialment en barris urbans d’elevada densitat de poblaciĆ³. L’islamisme polĆtic apareix, en aquest punt, com l’actor mĆ©s cohesionador i militant, capaƧ guanyar adscripcions explotant greuges identitaris i socioeconĆ²mics. Un moviment amb potencial desestabilitzador i molta habilitat a l’hora de pressionar les administracions a travĆ©s de la mobilitzaciĆ³ -incloent-ne de carĆ cter violent-, la negociaciĆ³ comunitĆ ria i la captura d’espais pĆŗblics.
L’anĆ lisi preveu que, en paralĀ·lel, es produirĆ una reacciĆ³ creixent per part de la poblaciĆ³ autĆ²ctona. Articulada en clau nativista, aquesta revolta seria de naturalesa “anti-elit”, en el sentit que es dirigirĆ contra l’establishment polĆtic i institucional. La peƧa presenta alguns episodis recents d’indignaciĆ³ social a Catalunya, on cada cop mĆ©s ciutadans perceben el sistema com a extractiu, fiscalment asfixiant i culturalment hostil. La intensificaciĆ³ d’aquesta hostilitat envers l’statu quo respondrĆ al progressiu descens de renda i oportunitats per al jovent local, a la sensaciĆ³ de desplaƧament demogrĆ fic i cultural i a la percepciĆ³ de dues vares de mesura institucional en qĆ¼estions sensibles com la seguretat, ajuts socials i discurs pĆŗblic.
Un tercer vector desencadenant Ć©s la resposta que provindrĆ del que el text anomena “rĆØgim managerial-globalista”, definit com un estat tecnocrĆ tic, burocrĆ tic i postnacional. D’acord amb l’informe, en el marc de pĆØrdua accelerada de legitimitat i d’augment tant del comunitarisme musulmĆ com de la reacciĆ³ autĆ²ctona, el govern opta per ampliar el control administratiu i policial, que desplegaria de forma selectiva. S’activarien eines com la mediaciĆ³ comunitĆ ria, pactes informals i la censura discursiva. Tanmateix, aquestes mesures reactives inicials no s’orientarien a resoldre la fractura, sinĆ³ mĆ©s aviat a contenir-la, evitant-ne una explosiĆ³ oberta i assegurant el manteniment del flux fiscal i d’una governabilitat mĆnima. Una gestiĆ³ contraproduent, segons els autors, atĆØs que nomĆ©s contribuirĆ a erosionar la confianƧa de la poblaciĆ³ local i a incentivar les contracomunitats a escalar demandes, provocant una acceleraciĆ³ del conflicte.
Un dels punts forts de l’anĆ lisi Ć©s el gran volum de referĆØncies, dades i fonts que incorpora. L’article recull projeccions demogrĆ fiques formulades per organismes oficials, dades econĆ²miques, estudis acadĆØmics sobre conflictes interns i aportacions d’experts internacionals en l’Ć mbit de la seguretat, com Ć©s el cas del professor David Betz del King’s College London. Tot plegat permet situar el cas catalĆ dins de tendĆØncies mĆ©s Ć mplies que afecten bona part d’Occident.
Sigui com sigui, la finalitat dels autors no sembla destinada a realitzar prediccions o a anunciar escenaris inevitables, sinĆ³ mĆ©s aviat a contribuir a entendre els riscos estructurals que, arran de sostenir-se i acumular-se amb el pas del temps, poden assolir nivells crĆtics i empĆØnyer el paĆs a un punt de no-retorn. Insisteixen a remarcar que les decisions -o les inaccions- del present tindran un impacte decisiu sobre el futur. En aquest sentit, suggereixen que evitar escenaris de desordre greu passa per reforƧar la capacitat de les institucions, garantir el control efectiu del territori i fomentar la cohesiĆ³ social.
Amb el llenguatge directe i sense embuts propi de CatalunyaTechBiz, perĆ² tambĆ© amb el mateix rigor analĆtic d’entregues anteriors, aquest nou informe pretĆ©n estimular el debat pĆŗblic sobre els grans reptes de futur del paĆs i sobre la importĆ ncia de pensar a llarg termini en un entorn europeu cada cop mĆ©s incert. Tal com sintetitza l’informe, “la trajectĆ²ria que marquem avui determinarĆ la Catalunya de 2056”.
Paga la pena llegir l’article original.
