Els darrers temps, Suècia ha assistit a una successió de tancaments d’escoles i centres preescolars islamistes que, fins ara, s’havien presentat com a casos aïllats. Tanmateix, una extensa investigació del diari local Expressen ha revelat que rere d’aquests centres hi operaven, en realitat, una xarxa unida per llaços familiars, interessos econòmics i una ideologia islamista radical d’inspiració salafista.
Segons la investigació, més de mil milions de corones sueques del pressupost públic escolar, equivalents a uns cent milions d’euros, s’haurien desviat a empreses fantasma, a consum privat de luxe i, en alguns casos, a organitzacions i partits islamistes a l’estranger. Al mateix temps, les figures clau d’aquest entramat han anat abandonant Suècia una rere l’altra, deixant enrere deutes fiscals que superen els 33 milions de corones.
Es dóna el cas que les autoritats del país han clausurat diversos centres educatius, de vegades a petició directa del Servei de Seguretat (Säpo) per vincles amb l’extremisme violent. En altres ocasions, s’ha optat per l’anomenada “via Al Capone”, amb l’objectiu d’aconseguir processar-ne els responsables a través de delictes econòmics.
Per a Henric Fagher, fiscal en cap de l’Agència Sueca de Delictes Econòmics a Göteborg, l’activitat il·lícita d’aquesta trama suposa un perjudici doble, atès que “els diners del sistema de benestar desapareixen i, alhora, algú s’apropia dels fons, roba i s’enriqueix”.
L’imperi educatiu de Römosse
Un dels episodis més greus és el de la institució musulmana Römosse, situada a Göteborg. Aquesta entitat educativa va rebre al llarg dels anys fins a 462 milions de corones en finançament públic. El director, Abdirizak Waberi -exdiputat del Partit Moderat de Suècia- va ser condemnat a quatre anys i mig de presó per haver desviat almenys 12 milions de corones mitjançant factures falses.
Bona part d’aquests diners haurien servit per a finançar un partit islamista a Somàlia. També es destinaren a sufragar despeses privades sense cap mena de connexió amb l’activitat educativa: viatges a hotels de luxe al sud-est asiàtic i Nairobi, visites reiterades a clubs sexuals a Tailàndia i, fins i tot, quotes de militància política a Suècia. En l’actualitat, Waberi i les seves empreses acumulen més de sis milions de corones a l’erari públic.
Imams, radicalisme i diners
L’altre vessant de l’escàndol destapat per l’Expressen involucra un grup d’imams considerats una amenaça per a la seguretat nacional. Entre els noms destacats hi ha Abo Raad, antic imam de Gävle; Hussein al-Jibury, imam d’Umeå empresonat en aquests moments per delictes econòmics; i Abdel Nasser El Nadi, imam i director del centre educatiu Vetenskapsskolan, també a la localitat de Göteborg.
Tots tres, connectats per lligams familiars i una ideologia salafista comuna, han controlat escoles i llars d’infants independents arreu del país que, segons aquesta investigació periodística, els hauria permès ingressar uns 600 milions de corones en fons públics. Una elevada proporció d’aquests diners acabà en mans privades.
L’any 2019, el Servei de Seguretat detenia diversos membres d’aquesta xarxa. Tot i que el govern va decidir deportar-ne alguns per motius de seguretat nacional, les expulsions no sempre van materialitzar-se. En paral·lel, altres implicats abandonaren el país voluntàriament. Alguns d’aquests es troben actualment a Egipte o Turquia, mantenint encara importants deutes fiscals amb l’administració sueca.
Un problema sistèmic
Una figura clau és la de Mohammad al-Kotrani, assessor financer i gendre d’Abo Raad. Condemnat per frau comptable i amb una prohibició temporal d’exercir activitats empresarials, al-Kotrani ha continuat operant, assegura la publicació, a través de noves societats i identitats dubtoses. Les autoritats sospiten que va actuar com a “facilitador”, desenvolupant un paper tècnic essencial a l’hora de manipular comptes i moure diners al si de la xarxa.
Malgrat les sentències condemnatòries, al-Kotrani ha desaparegut del radar. Si bé consta registrat com a emigrat a Turquia, diverses informacions suggereixen que hauria pogut ingressar a Egipte.
L’abast del cas va molt més enllà d’uns quants centres educatius. Els implicats també haurien intentat lucrar-se amb negocis relacionats amb l’assistència social i els allotjaments per a menors estrangers no acompanyats. Amb tot, el reportatge de l’Expressen revela que no es tracta d’un fet puntual, sinó més aviat d’un problema estructural que, com a mínim, ha permès que l’extremisme islàmic gestionés més de mil milions de corones en fons públics sense control efectiu.
